MOLT DE QUÍMICA! 75 Aquesta pràctica no s’ha realitzat amb àcid oleic i pentà i, per tant, només po<strong>de</strong>m preveure els efectes que aquests productes tindrien en els resultats estimats a partir <strong>de</strong> la comparació <strong>de</strong> les seves propietats químiques amb les <strong>de</strong>ls productes utilitzats. El pentà té un punt d’ebullició més baix que l’etanol i, a més, és soluble en aigua. L’àcid oleic, a diferència <strong>de</strong> l’àcid esteàric, és líquid a temperatura ambient. Així doncs, sembla ser que l’àcid oleic i el pentà faciliten la distribució homogènia <strong>de</strong> les molècules d’àcid gras i, en conseqüència, haurien d’oferir millors resultats. Aquest mèto<strong>de</strong> acostuma a presentar resultats amb marges d’error enormes. Quins són els factors que provoquen aquest fet? Tota <strong>de</strong>terminació experimental està sotmesa sempre a un marge d’error, que pot ser més o menys gran. Si a aquest error li sumen les importants <strong>de</strong>ficiències <strong>de</strong>l raonament teòric i <strong>de</strong>l disseny experimental, a més <strong>de</strong> les grans dificultats que sorgeixen alhora <strong>de</strong> mesurar la dada experimental més important, és natural que s’obtinguin uns resultats tan pèssims. Les <strong>de</strong>ficiències <strong>de</strong>l raonament teòric radiquen en les dues estimacions que es realitzen: la primera suposa que la taca formada per l’àcid gras té un gruix d’una única molècula i, la segona, que aquestes molècules tenen forma cúbic o esfèrica. Evi<strong>de</strong>ntment, aquestes estimacions no són gaire rigoroses i comporten un error important, ja que, <strong>de</strong> fet, són els principals fonaments <strong>de</strong> la base teòrica. El disseny experimental que us hem proposat fa ús d’uns productes químics no idonis. Així doncs, el dissolvent utilitzat, l’etanol, és soluble en aigua, la qual cosa dificulta la distribució uniforme <strong>de</strong> les molècules <strong>de</strong> l’àcid gras sobre la superfície <strong>de</strong> l’aigua, i, a més, triga més temps en evaporar-se que el pentà. L’àcid esteàric, per l’altra banda, és sòlid a temperatura ambient, mentre que el producte recomanat per la bibliografia, l’àcid oleic, és líquid. El darrer error important radica en les dificultats sorgi<strong>de</strong>s alhora <strong>de</strong> mesurar el radi <strong>de</strong> la monocapa, la forma <strong>de</strong> la qual, a més, mai és totalment circular. La realització d’aquest mèto<strong>de</strong>, doncs, comporta un gran nombre d’errors molt greus, <strong>de</strong> difícil solució, que afecten molt negativament als resultats.
3. Conclusions 3.1 Valoracions prèvies 77 3.2 Avaluació <strong>de</strong>ls mèto<strong>de</strong>s 78 3.3 Conclusions finals 79 MOLT DE QUÍMICA! 76
Change language