Moltde química! - Blogs de l'Institut d'Estudis Catalans
Moltde química! - Blogs de l'Institut d'Estudis Catalans
Moltde química! - Blogs de l'Institut d'Estudis Catalans
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
EXPERIMENT 1<br />
MOLT DE QUÍMICA! 18<br />
2.1 Determinació experimental <strong>de</strong> la constat<br />
d'Avogadro, a partir <strong>de</strong> l’electròlisi <strong>de</strong> l'aigua en<br />
medi àcid i en medi bàsic<br />
2.1.1 Raonaments teòrics<br />
Aquest mèto<strong>de</strong> per calcular experimentalment la Constant d’Avogadro està basat l’estudi d’una <strong>de</strong> les<br />
reaccions químiques més conegu<strong>de</strong>s i importants <strong>de</strong> la història <strong>de</strong> la ciència: l’electròlisi <strong>de</strong> l’aigua.<br />
Antigament es consi<strong>de</strong>rava que tots els materials estaven formats per la combinació <strong>de</strong> quatre<br />
substàncies (foc, terra, aigua i aire) en diferents proporcions. Aquesta teoria, originada a l’antiga Grècia<br />
al segle VI aC, es va mantindre pràcticament inalterable fins a finals <strong>de</strong>l segle XVIII, quant Antoine<br />
Laurant Lavoissier va realitzar un experiment que la va <strong>de</strong>sbaratar completament. Aquest experiment<br />
consistia en aplicar un corrent elèctric sobre un recipient amb aigua. Lavoissier va observar aleshores<br />
com aquesta es <strong>de</strong>scomponia en dues substàncies gasoses. D’aquesta manera, Lavoissier va po<strong>de</strong>r<br />
<strong>de</strong>finir correctament els conceptes d’element i compost i va assentar les bases <strong>de</strong> la <strong>química</strong> mo<strong>de</strong>rna.<br />
La reacció que Lavoissier va observar rep el nom d’electròlisi <strong>de</strong> l’aigua. Tot i que aquest fenomen va<br />
ser observat diverses vega<strong>de</strong>s durant el darrers anys <strong>de</strong>l segle XVIII i els primers <strong>de</strong>l segle XIX, les<br />
formules empíriques que el regeixen no va ser enuncia<strong>de</strong>s fins al 1836, any en el qual Michael Faraday<br />
va fer públics els resultats <strong>de</strong> les investigacions que havia estat realitzant durant tres anys.<br />
L’electròlisi <strong>de</strong> l’aigua consisteix, doncs, en la <strong>de</strong>scomposició <strong>química</strong> <strong>de</strong> l’aigua en hidrogen i oxigen a<br />
causa <strong>de</strong> l’acció d’un camp elèctric. Perquè la reacció es <strong>de</strong>senvolupi correctament cal, però, afegir-hi<br />
una substància <strong>química</strong> que, en entrar en contacte amb l’aigua, es dissociï en ions i augmenti així la<br />
conductivitat elèctrica. Existeixen dos tipus d’electròlisis: l’electròlisi en medi àcid i l’electròlisi en medi<br />
bàsic, diferenciant-se l’una <strong>de</strong> l’altra, tal i com el seu nom indica, pel nivell <strong>de</strong>l pH <strong>de</strong>l medi en el qual<br />
es realitza la reacció. Tot i que totes dues reaccions comporten el mateix resultat, la reacció <strong>química</strong><br />
que s’hi <strong>de</strong>senvolupa és lleugerament diferents(vegeu les figures següents:<br />
Electròlisi en medi bàsic Electròlisi en medi àcid<br />
(-) Càto<strong>de</strong>: 2H2O + 2e- H2 + 2OH- (-) Càto<strong>de</strong>: 2H2O + 4e- O2 + 2H +<br />
(+) Àno<strong>de</strong>: 4OH- + 4e - O2 + 2H2O<br />
2H2O 2H2 + O2<br />
Figura 11: Corba intensitat-potencial <strong>de</strong><br />
l’electròlisi <strong>de</strong> l’aigua en un medi bàsic.<br />
(+) Àno<strong>de</strong>: 2H+ + 2e - H2<br />
2H2O 2H2 + O2<br />
Figura 12: Corba intensitat-potencial <strong>de</strong><br />
l’electròlisi <strong>de</strong> l’aigua en un medi neutre.