Moltde química! - Blogs de l'Institut d'Estudis Catalans

MOLT DE QUÍMICA! 50
senzillament amb el següent factor de conversió (suposarem en un principi que la puresa dels
minerals estudiats és del 100%):
1 mol de compost
mols a la mostra massa del mineral
massa molecular del compost
La formula que proposa aquest mètode és, per tant, la següent:
volum de la mostra
massa del mineral
? à è
Les dades marcades amb color blau s’obtenen experimentalment. Per esbrinar les dades marcades
amb color vermell, s’ha de dur a terme una recerca bibliogràfica. A l’apartat següent, hom pot trobar
aquesta informació d’alguns dels minerals més comuns i més recomanats per realitzar aquesta
pràctica. Les de color verd s’han d’obtenir a partir de la dades trobades durant la recerca bibliogràfica.
2.3.2 Objectius de la pràctica
Tal i com ja s’ha fet en els dos mètodes anteriors, ara, un cop enllestida la part teòrica, us presentem
un disseny experimental amb el qual podreu determinar el valor de la constant d’Avogadro a partir
dels raonaments de les pàgines anteriors.
És important dir, però, que la nostra intenció no és únicament confirmar la validesa del raonament
teòric, sinó que també volem perfeccionar el nostre disseny experimental donant una sèrie de consells
a partir de les nostres experiències. Malgrat això, aquest disseny experimental no serà complert del
tot, ja que hauria de proporcionar tres dades experimentals: el volum de la cel·la unitat del compost
estudiat, i el volum i la massa de la mostra. Tal i com ja s’ha indicat abans, el laboratori del nostre
institut no disposa dels mitjans necessaris per determinar la primera d’aquestes dades i, per tant,
s’haurà de fer un recerca bibliogràfica per trobar-la. Les dades que intentarem mesurar
experimentalment són, doncs, el volum i la massa de la mostra estudiada. El raonament teòric suposa
que la puresa de totes les mostres estudiades és del 100% i per tant, per aconseguir uns bons
resultats, és important complir aquest principi.
Les dificultats per aconseguir mostres totalment pures i per determinar amb exactitud el volum de
mostres minerals amb forma irregular són, doncs, les principals limitacions d’aquest mètode. Una
possible solució a aquestes dues dificultats seria utilitzar mostres de materials metàl·lics amb forma
regular, en comptes de mostres de minerals, ja que, d’una banda, es facilita notablement la mesura del
seu volum, al poder realitzar-se aquesta amb un peu de rei, i de l’altra, resulta més fàcil trobar mostres
de metalls totalment pures que no pas de minerals. Així doncs, durant la realització d’aquest mètode
també s’intentarà esbrinar si aquesta suposició és certa.
En resum, doncs, els nostres objectius, expressats en forma de pregunta, són els dos següents:
Quins són els límits de l’interval que recull els valors estimats de la constant
d’Avogadro amb un grau de confiança del 95% per a les estimacions realitzades a partir
de composts minerals i d’elements metàl·lics? Quin és l’error relatiu comès a cada
estimació?