Moltde química! - Blogs de l'Institut d'Estudis Catalans

Objectius secundaris
MOLT DE QUÍMICA! 67
Esbrinar si realitzar l’estudi del moviment de la partícula de llet afecta d’alguna manera
als resultats de l’experiment.
Aquests són els resultats obtinguts:
Número d’augments 400 augments 1000 augments
Valor NA estimat 2,8x1021 2,2x1021 6,0x1022 Malgrat que cap de les estimacions realitzades pot ser considerada com a satisfactòria, es pot apreciar
una millora significativa en els resultats del tercer enregistrament, el qual s’ha realitzat observant el
moviment de la partícula de llet amb 1000 augments. Aquesta millora probablement hagi estat
deguda a que, al utilitzar més augments, s’ha pogut determinar el radi de la partícula i el
desplaçament d’aquesta amb una exactitud major. És important destacar, a més, que els intervals
d’aquest enregistrament tenien una durada quatre vegades major que la dels intervals dels altres dos.
Així doncs, sembla ser que l’ús de més augments comporta una millora significativa dels resultats, ja
que això facilita un registre exacte de les dades experimentals més importants.
Comparar els resultats del nostre experiment amb els que Jean Perrin va obtenir al
1915
A diferència de nosaltres, Perrin va aconseguir fer estimacions força acurades del valor real de la
constant d’Avogadro a partir de la fórmula del moviment brownià. La principal diferència entre el seu
disseny experimental i el nostre és la durada total de l’enregistrament i dels intervals. Perrin també va
ser capaç d’expressar el radi de la partícula amb una xifra significativa més que nosaltres, per la qual
cosa és de suposar que disposava d’un mètode més exacte per mesurar tant el radi de la partícula com
la distància recorreguda per aquesta.
Així doncs, aquests fets semblen confirmar les conclusions a les quals ja havíem arribat anteriorment:
per aconseguir fer estimacions més exactes de la constant d’Avogadro a partir de l’estudi del
moviment brownià caldria augmentar la durada dels intervals i aconseguir determinar amb més
exactitud el radi de la partícula de llet. Malauradament, aquest dos problemes tenen solucions
incompatibles: si volem augmentar la durada dels intervals hem de reduir el nombre d’augments del
microscopi per tals d’augmentar el nostre camp de visió i, en conseqüència, reduir les probabilitats de
la partícula de llet s’escapi, mentre que per determinar amb més exactitud el radi de la partícula, el
que hem de fer és augmentar el nombre d’augments.