Moltde química! - Blogs de l'Institut d'Estudis Catalans

MOLT DE QUÍMICA! 12
compost binari, si no hi havia cap evidència que demostrés el contrari. D’aquesta manera, Dalton va
poder deduir el pes relatiu d’alguns àtoms, agafant el de l’hidrogen com a unitat i va ordenar la taula
periòdica de menor a major pes atòmic.
El següent pas es va donar a França, on un jove químic anomenat Gay-Lussac estava estudiant les
propietats físiques dels gasos. Gay-Lussac va realitzar un conjunt d’experiments destinats a examinar
la composició de l’aire i com aquesta variava segons la seva posició i l’altitud respecte al nivell del mar.
El 1805, mitjançant un mètode ideat pel famós físic italià Alessandro Volta que es basa en realitzar
diverses explosions a partir de hidrogen, va descobrir que 100 volums d’oxigen es combinaven amb
199,89 volums d’hidrogen. Gay-Lussac va atribuir la petita desviació de 0,11 volums a la petita
quantitat de nitrogen que havia a l’hidrogen.
Al 1808 Gay-Lussac va publicar la Llei de les combinacions dels gasos que enuncia que “quan dos
gasos reaccionen ho fan en una relació de volum constant i senzilla”. Aquesta es basava en tot un
conjunt de resultats experimentals. A la taula següent s’hi mostren alguns.
Espècie A
Volums
d’espècie
A
Espècie
B
Volums
d’espècie B
Espècie resultant
Volums
d’espècie
resultant
Òxid carbònic (CO) 100 Oxigen 50 Àcid carbònic (H2CO3) 100
Nitrogen (N2) 100 Oxigen 100 Gas nitrós (NO) 200
Àcid muriàtic (HCl) 100 Hidrogen 300 Amoníac (NH3) 200
Nitrogen (N2) 100 Hidrogen 300 Amoníac (NH3) 200
Tal i com es pot observar, els noms de les espècies no es corresponen amb els actuals. La
nomenclatura de les substàncies químiques no es va poder iniciar fins a la publicació de la hipòtesi
d’Avogadro(1811).
Gay-Lussac va observar certa relació entre els seus
resultats i “l’enginyosa idea” de Dalton sobre la
composició de les molècules. Estranyament, Dalton mai
va acceptar els nombres rodons. En una carta que va
escriure l’any 1812 a un col·lega seu va escriure “La
doctrina francesa de les combinacions dels gasos és allò
que no reconec, només ho entenc en un sentit
matemàtic. Al mateix temps, sóc conscient que hi ha
alguna cosa meravellosa en la freqüència de
l’aproximació”. El 1827, va dir “la combinació dels gasos
en una relació senzilla és un fet, però es tracta només
d’una aproximació i no hem d’acceptar aquestes
analogies com certes fins que en descobrim la raó”.
Naturalment, Dalton tenia raó (partint amb els
coneixements actuals) en el fet que els gasos reals no
obeeixen les lleis dels gasos ideals, però estava
equivocat respecte als coneixements del seu temps.
Figura 5: Louis-Joseph Gay-Lussac
(1778-1850).
El 1809 Gay-Lussac va idear un altre experiment amb el qual volia estudiar com es combinaven el clor i
l’hidrogen. Va crear una barreja de 50% de clor i 50% de hidrogen dins d’un recipient i la va col·locar
en un espai ben il·luminat. Després va crear una altra mescla exactament igual a l’anterior, però
aquesta la va guardar en un espai fosc. A continuació, es va disposar a esperar uns quants dies. Al cap
de 15 minuts, a la mostra que havia estat exposada a llum, el color característic del clor va
desaparèixer, però al recipient que havia guardat en un espai fosc no es va produir cap canvi.
Aleshores, Gay-Lussac va escriure:
“Després d’haver observar aquests resultats, ja no sóc capaç de dubtar sobre la influència de la llum en
la combinació d’aquests dos gasos i, jutjant per la rapidesa amb que aquesta s’ha produït, estic segur
de que si la intensitat de la llum hagués estat major, la reacció s’hauria produït encara més