Moltde química! - Blogs de l'Institut d'Estudis Catalans

MOLT DE QUÍMICA! 81
que no entren dins del temari de segon de batxillerat. En aquest treball, ens hem dedicat només al
punt més important: la formula matemàtica final.
El disseny experimental d’aquest mètode és el més complicat de dur a terme de tots: requereix un
microscopi òptic, amb tots els seus complements (vidres portaobjectes i cobreobjectes, una
micropipeta i esmalt d’ungles per segellar la mostra), i un concret software informàtic (el programa
Motic). La principal complicació consisteix en aconseguir enregistrar un vídeo que mostri el moviment
d’una partícula de llet amb suficients augments com per poder mesurar amb exactitud el seu radi i,
alhora, que aquesta es mantingui durant un període de temps considerable dins del camp de visió.
Els resultats que nosaltres hem obtingut experimentalment no han estat gaire satisfactoris (el millor
resultat era exactament deu vegades més petit que el valor real de la constant d’Avogadro) però les
nostres fonts bibliogràfiques indiquen que aquest mètode hauria de proporcionar uns resultats amb
uns errors relatius situats al voltant del 15%.
Determinació experimental de la constant d’Avogadro a partir de l’estudi de capes
monomoleculars d’àcids grassos
Aquest darrer mètode, a diferència dels anteriors, no es proposa fer una determinació exacta del valor
real de la constant d’Avogadro, sinó simplement demostrar experimentalment que aquest número té
un ordre de magnitud enorme. Així dons, la seva base teòrica conté diverses simplificacions i
aproximacions que afecten molt negativament els resultats. Val a dir que aquest fet no dificulta la seva
comprensió, que no resulta gaire difícil.
El grau de dificultat que comporta la realització de l’experiment no és proporcional a la qualitat dels
resultats; és a dir, es requereix és equiparable als dels dos primers mètodes proposats per tals
d’obtenir uns resultats que s’allunyen fins i tot deu ordres de magnitud del valor real de la constant.
Aquests resultats tan pèssims són provocats per determinades deficiències de la base teòrica, tot i que
també és cert que durant la realització de l’experiment també es produeixen errors importants.
Conclusions finals
En conclusió, doncs, dels cinc mètodes proposat, tres –el mètode de l’electròlisi de l’aigua, el de
l’electrodeposició del coure, i el basat en l’estudi d’estructures cristal·lines– ofereixen uns resultats
excepcionals. El mètode de les capes monomoleculars d’àcids grassos, per contra, presenta uns
resultats pèssims, però cal recordar que l’objectiu principal d’aquest mètode no és determinar amb
precisió el valor exacte de la constant d’Avogadro. El darrer mètode, el basat en l’estudi del moviment
brownià, ofereix uns resultats pitjors del que haurien de ser i creiem que això és provocat per
deficiències en el disseny experimental.
Així doncs, de entre els tres millors mètodes, el disseny experimental del mètode basat en l’estudi
d’estructures cristal·lines és el més senzill, però s’ha de recórrer a la recerca bibliogràfica per tal
d’obtenir determinades dades importants. Els altres dos mètodes permeten obtenir al laboratori de
l’institut totes les dades importants. En conclusió, no és pot afirmar amb objectivitat quins dels tres és
el millor, tot i que tenen característiques diferents, perquè tots tres ofereixen uns resultats esplèndids.