Moltde química! - Blogs de l'Institut d'Estudis Catalans
Moltde química! - Blogs de l'Institut d'Estudis Catalans
Moltde química! - Blogs de l'Institut d'Estudis Catalans
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
EXPERIMENT 5<br />
MOLT DE QUÍMICA! 68<br />
2.5 Determinació experimental <strong>de</strong> la constant<br />
d’Avogadro a partir <strong>de</strong> l’estudi <strong>de</strong> capes<br />
monomoleculars d’àcids grassos<br />
2.5.1 Raonaments teòrics<br />
Abans <strong>de</strong> res, és important dir que els raonaments que utilitza aquest mèto<strong>de</strong> són bàsicament<br />
estimacions i simplificacions i que, per tant, els resultats que aportarà tendiran a ser molt inexactes i<br />
imprecisos. De fet, es diu que aquest mèto<strong>de</strong>, més que per fer una estimació <strong>de</strong>l valor <strong>de</strong> la constant<br />
d’Avogadro, serveix per <strong>de</strong>mostrar que aquest número té un grau <strong>de</strong> magnitud enorme.<br />
El mèto<strong>de</strong> és fonamenta en el caràcter amfipàtic <strong>de</strong> les molècules d’àcids grassos. Es diu que una<br />
molècula té un comportament amfipàtic quant presenta, en la seva estructura molecular, una part<br />
molt hidròfila i alhora una altra molt hidròfuga. Vegeu la figura següent:<br />
Figura 40: Estructura molecular <strong>de</strong> l’àcid esteàric, un exemple d’àcid gras.<br />
Les molècules amfipàtiques per excel·lència són els àcids grassos. Els àcids grassos són un tipus <strong>de</strong><br />
molècules lipídiques forma<strong>de</strong>s per una llarguíssima ca<strong>de</strong>na hidrocarburada (CH3–[CH2]n–) que<br />
presenta en un <strong>de</strong>ls seus extrems un grup àcid (–COOH). Així doncs, la ca<strong>de</strong>na llarga té un comportant<br />
hidròfug (i per tant, lipòfil) perquè és apolar. El grup àcid, per contra, és molt polar, i per tant, té un<br />
caràcter hidròfil. Els àcids grassos es classifiquen en saturats i insaturats, segons el tipus d’enllaços que<br />
presenten els àtoms <strong>de</strong> carboni: els saturats només presenten enllaços simples i els insaturats un o<br />
més enllaços dobles o triples.<br />
Aquest mèto<strong>de</strong> proposa <strong>de</strong>ixar caure unes poques molècules d’un àcid gras dins d’un recipient ple<br />
d’aigua. El mèto<strong>de</strong> preveu que les molècules d’àcid gras s’expandiran per la superfície <strong>de</strong> l’aigua<br />
formant una capa finíssima amb un gruix igual a la llargada d’una molècula. Vegeu la figura següent.<br />
Figura 41: Distribució <strong>de</strong> les molècules d’un àcid gras en posar-se en contacte amb la<br />
superfície <strong>de</strong> l’aigua. Els grups àcids es posen en contacte amb les molècules d’aigua mentre<br />
que els àtoms <strong>de</strong> carboni intenten allunyar-se d’aquestes el màxim possible. També es