Moltde química! - Blogs de l'Institut d'Estudis Catalans

EXPERIMENT 5
MOLT DE QUÍMICA! 68
2.5 Determinació experimental de la constant
d’Avogadro a partir de l’estudi de capes
monomoleculars d’àcids grassos
2.5.1 Raonaments teòrics
Abans de res, és important dir que els raonaments que utilitza aquest mètode són bàsicament
estimacions i simplificacions i que, per tant, els resultats que aportarà tendiran a ser molt inexactes i
imprecisos. De fet, es diu que aquest mètode, més que per fer una estimació del valor de la constant
d’Avogadro, serveix per demostrar que aquest número té un grau de magnitud enorme.
El mètode és fonamenta en el caràcter amfipàtic de les molècules d’àcids grassos. Es diu que una
molècula té un comportament amfipàtic quant presenta, en la seva estructura molecular, una part
molt hidròfila i alhora una altra molt hidròfuga. Vegeu la figura següent:
Figura 40: Estructura molecular de l’àcid esteàric, un exemple d’àcid gras.
Les molècules amfipàtiques per excel·lència són els àcids grassos. Els àcids grassos són un tipus de
molècules lipídiques formades per una llarguíssima cadena hidrocarburada (CH3–[CH2]n–) que
presenta en un dels seus extrems un grup àcid (–COOH). Així doncs, la cadena llarga té un comportant
hidròfug (i per tant, lipòfil) perquè és apolar. El grup àcid, per contra, és molt polar, i per tant, té un
caràcter hidròfil. Els àcids grassos es classifiquen en saturats i insaturats, segons el tipus d’enllaços que
presenten els àtoms de carboni: els saturats només presenten enllaços simples i els insaturats un o
més enllaços dobles o triples.
Aquest mètode proposa deixar caure unes poques molècules d’un àcid gras dins d’un recipient ple
d’aigua. El mètode preveu que les molècules d’àcid gras s’expandiran per la superfície de l’aigua
formant una capa finíssima amb un gruix igual a la llargada d’una molècula. Vegeu la figura següent.
Figura 41: Distribució de les molècules d’un àcid gras en posar-se en contacte amb la
superfície de l’aigua. Els grups àcids es posen en contacte amb les molècules d’aigua mentre
que els àtoms de carboni intenten allunyar-se d’aquestes el màxim possible. També es