100 I Els símbols de la <strong>festa</strong> j la <strong>festa</strong> com a símbol I Jan Grau i Martí Els símbols de la <strong>festa</strong> i la <strong>festa</strong> com a símbol Jan Grau i Martí ^^atalunya, com tots els països, compta amb uns elements simbòlics institucionals: les quatre barres, la senyera, els Segadors i l'Onze de Setembre. Com també ho són la mateixa llengua catalana, sant Jordi, la Mare de Déu de Montserrat i la Generalitat. D'aquests símbols assumits per tothom, la Diada Nacional i les dels patrons de Catalunya són dates del calendari que generen festes que se celebren, amb major o menor mesura, a tot el país. La senyera, les quatre barres i la llengua catalana són presents a pràcticament totes les festes. Popularment s'assumeixen altres símbols, reconeguts també institucionalment pel seu valor patrimonial. De forma genèrica, la sardana, els castells, la barretina, el ball de bastons, el bestiari festiu, les danses tradicionals i d'altres mani<strong>festa</strong>cions tradicionals s'identifiquen com a símbols del nostre país, i el seu valor es multiplica pel gran nombre de gent que hi participa. Estadísticament, hi ha prop d'un milió de persones a Catalunya que es relacionen amb un o altre àmbit de la cultura popular o de l'associacionisme cultural. En l'àmbit local, l'escut de la població, el peno o bandera, o l'ajuntament, són també símbols amb incidència en aquella comunitat. Però en una societat permeable com l'actual, el que reforça el sentit de pertinença són els elements de cultura popular que es projecten arreu del país. La identitat nacional es nodreix de cada identitat local i la força de moltes identitats locals consolida la nacional, sobretot quan l'element de projecció és la cultura popular. Els recipients on es cou aquesta identitat local són les festes i les representacions plàstiques tradicio nals, que es converteixen en referents. La <strong>festa</strong> és un moment culminant i excepcional de la vida del poble. El fet que elements i actes festius, fins i tot la mateixa <strong>festa</strong>, se sacralitzin i prenguin categoria de símbol aconsegueix un efecte de cohesió. La <strong>festa</strong> és un trencament cíclic i preestablert del quotidià que acompleix una funció comunitària, per una banda amb caràcter terapèutic per als participants, tant actius com passius, i per l'altra patrimonial, ja que consolida la identitat de la comunitat. Cal destacar la importància de la cultura popular en moments de globalitzaciò perquè contra aquest fenomen només es pot contraposar la singularitat i l'autenticitat. No és la primera vegada que ens trobem enfrontats a pressions foranes. Durant el franquisme existia una Dirección General de Cultura Popular, que la manipulava com a element de propaganda. De resultes de la pressió franquista, encara molts dels turistes que venen a Catalunya pensen que els elements propis de la cultura popular catalana són els toros, el flamenc i la paella. El turisme és una de les principals eines de projecció, alhora que un motor econòmic del país, i el calendari festiu és un atractiu turístic de primer ordre. El calendari festiu, però, té una dinàmica econòmica pròpia. Cal tenir en compte que, al llarg de l'any, a Catalunya tenen lloc prop de sis mil festes, sense comptar el gran nombre de mani<strong>festa</strong>cions festives i lúdiques que es duen a terme, o l'activitat de les més de quatre mil entitats que es dediquen a alguna activitat festiva. El panorama festiu de Catalunya, econòmicament parlant, mou xifres molt importants; calculant a la baixa, si considerem una despesa mitjana de
Quan, a causa d'una exultació interior, l'ésser humà sent l'impuls d'esplaiar-se, un dels gestos instintius primaris —és donar-se les mans i saltar fent la rotllana. La dansa és la més antiga de les arts. <strong>Lluís</strong> Subirana. Quaderns de Cultura Popular. 9 I a sardana Nadal del 2003 1 101 Aplec de Calella de la Costa, al Maresme. (Foto Ramon Manent)
Change language