festa - Fundació Lluís Carulla

50 I Els efectes de la globalització en el calendari I Jan Grau i Martí
La globalització, però, té molta força i el que més
por ens ha de fer pel que fa a l'àmbit tradicional és
que costums forans, impulsats pel consumisme,
substitueixin la nostra manera de celebrar les tradicions
que són universals. La societat actual és més
frívola i més lúdica, i per tant més permeable a allò
que significa passar-s'ho bé. L'exemple més destacat
s'ha disparat en els darrers anys, en els quals una forma
exclusivament lúdica de celebrar el Halloween
està substituint la Castanyada. Durant la diada de
Tots Sants, fins i tot durant els dies pròxims, la visita
als cementiris segueix essent un esdeveniment ciutadà
que obliga a posar més mitjans de transport per
accedir-hi. En canvi, la celebració de l'endemà, el Dia
de Difunts, ha perdut molta força a causa de l'actual
minva de la religiositat. La Castanyada, així mateix,
ha perdut gairebé tot el sentit, atès que abans de la
introducció del Hallov^een ja havia evolucionat de l'àpat
familiar en record dels morts a una revetlla més o
menys festiva, en la qual es mengen castanyes i panellets,
però que cada vegada se celebra menys.
Antigament la data tenia connotacions essencials
en una societat on la principal preocupació era la supervivència.
La Dansa de la Mort, un esdeveniment
dramàtic de molta acceptació popular en les seves diverses
formes, era interpretada aquesta nit. En l'àmbit
teatral les representacions típiques d'aquestes dates
estaven relacionades amb els esperits; destacava
l'obra Don Juan Tenorio, en diverses versions, un costum
que ha perdurat fins no fa massa anys, fins i tot
prenent un caire més lúdic en una versió còmica i esperpèntica
d'en Llampbrocs (Lluís Bonavia), anomenada
Don Cuan Tanorio. També hi havia costums populars
en alguns indrets seguits principalment pels
joves: la gent es vestia de blanc o de negre i visitava
el cementiri de nit o, davant la creença que aquesta
nit la porta de l'altre barri és oberta, s'organitzaven
festes en les quals es jugava a invocar els esperits.
Tot això ha anat desapareixent i actualment proliferen
les disfresses de monstres del cinema, com si fos
un carnaval fora de temps. Sobretot les mediàtiques
carbasses amb la seva ganyota burleta són omnipresents
en aparadors i decoracions, sense que ningú
tingui en compte que aquest costum ja existia a casa
nostra i que, per exemple, a Ripoll no s'han deixat de
fer. Potser hauríem de fer l'esforç de contraposar versions
revisades del Don Juan Tenorio o fórmules ac­
tuals dels antics costums a l'entorn dels esperits,
abans de deixar-nos envair per un Halloween que, en
qualsevol cas, només és la forma televisiva i consumista
de la celebració, allunyada de la tradició americana.
Hauríem d'aconseguir que la nostra creativitat
ens ajudés a adaptar les antigues tradicions a les demandes
frívoles dels nous temps, de tal manera que
la petja que segueixin els més joves tingui un pelatge
nostre.
Si la societat de consum acostuma a prescindir de
les tradicions o les modifica i se les fa a mida, hauríem
de ser capaços d'adaptar-les a les demandes modernes
del consum, de tal manera que, si més no,
competeixin amb les influències foranes en igualtat
de condicions. Amb aquesta observació es pot pensar
que si desproveïm les tradicions del valor que considerem
original, perdrem la nostra essència, però els
temps canvien i les tradicions sempre s'han adaptat
als nous corrents o han acabat desapareixent. Val més
una tradició viva, encara que no ens sembli que conté
aquells valors que considerem indispensables, que
una tradició nova amb continguts forans i frívols, producte
només del consumisme.