festa - Fundació Lluís Carulla

lendari en què se celebren, només tenen lloc en les
poblacions que les organitzen. Són muntatges singulars
que dinamitzen tota la població i que han aconseguit
consolidar-se com un element de referència.
Aquest és el cas del Ball del Sant Crist de Salomó o
el Misteri de Madona Santa Maria de la Selva del
Camp.
Festes gastronòmiques
La gastronomia sempre ha estat un component indispensable
de qualsevol festa, en un sentit de compartir
el menjar ritual. L'àpat de festa sempre és una
comunió, tant si es tracta del dinar de Nadal com de
la menjada de coca en la revetlla de Sant Joan, que
es diferencien solament per la dimensió familiar o
col·lectiva inherent a la celebració.
Factors econòmics i turístics han provocat en els
darrers vint anys l'aparició de festes relacionades
amb productes naturals i amb plats ja cuinats. En el
moment actual, cada poble cerca uns trets propis o
singulars que li serveixin de projecció o d'atractiu turístic,
i un camí possible és el de la gastronomia. En
molts casos, utilitzant la festa com a reclam, també
es busca potenciar el consum de productes autòctons.
De festes gastronòmiques, però, se'n poden destacar
diverses tipologies, malgrat que la majoria puguin
pertànyer a més d'una. A grans trets, podríem classificar
les festes gastronòmiques en tradicionals, d'intencionalitat
econòmica, de projecció, de relació i de
dinamització.
Les d'intencionalitat econòmica són l'aparador i el
centre motor d'una oferta turística, pensada principalment
per generar el consum i com a projecció de
la població, emparada en els productes i els plats
amb denominació d'origen. Potser l'exemple més
destacat és la festa de la Calçotada de Valls, celebrada
el darrer diumenge de gener, a l'inici de la temporada
de les calçotades, la qual acompleix una funció
de reclam. El fet que, a Valls, la festa sigui organitzada
per la Cambra de Comerç, ja ens dóna una idea de
l'interès econòmic dels calçots.
Les de projecció tenen com a principal objectiu donar
a conèixer la població arreu, deixant en segon ter­
Nadal del 2003 I 75
me l'aspecte econòmic directe. Són les celebracions
com la Fira de l'Oli i l'Olivera d'Esponellà o la Mostra
Gastronòmica de la Cuina Popular amb Naps que es
fa a la Cerdanya.
Les de relació són les que han nascut com una festa
grupal, un divertiment que, amb el temps, ha anat
creixent fins a esdevenir una gran trobada, com és el
cas de l'Aplec del Cargol de Lleida. Un altre cas singular
d'aquesta tipologia és l'Aplec de Sant Muç a
Rubí, que si bé era un aplec amb els seus trets característics,
va donar lloc a la creació de les colles de
Xatos, que, a més de fer un àpat comunitari, desfilaven
armats amb forquilles i culleres gegants.
Les de dinamització són festes que s'han iniciat
com una forma d'activar la implicació de la població
i que, en adquirir majors dimensions, han esdevingut
elements de projecció, com el Concurs de Cassoles de
Tros de Juneda o la Diada de la Truita amb Suc a Ulldemolins.
Les tradicionals són les que originàriament constituïen
un acte més dins d'una festa, i que actualment
han pres tanta importància que fins i tot han assolit
més protagonisme que la mateixa festa, com el Ranxo
de Carnaval de Ponts o la Festa de l'Arròs de Bagà.
Diades institucionals o cíviques
Un altre calendari que afecta la nostra vida és ei laboral,
que ens marca els dies no feiners que tenim
durant l'any. Aquest calendari laboral conté unes festes
commemoratives, proposades i imposades institucionalment,
però que poques vegades tenen una assumpció
popular.
Aquestes diades no poden ser considerades festes
en sentit estricte: el mateix 1 de maig commemora la
mort d'uns obrers a Xicago l'any 1888, en uns disturbis
sindicals. Malgrat tot, la Festa del Treball és la
diada de caire més social i que té una acceptació més
general. Després tenim l'Il de setembre, la nostra
diada nacional, que no és una festa sinó una commemoració.
La tercera, el Dia de la Constitució, que va
ser festa oficial però no laboral de 1983 a 1986 i
que, en certa manera, planteja una duplicitat amb el
12 d'octubre, perquè cap altre país normal té dues
festes institucionals d'àmbit estatal. Finalment, la