festa - Fundació Lluís Carulla

80 I Tipologia de festes i celebracions I Jan Grau i Martí
de les tradicions, un seguit d'actes que han pres una
popularitat inusitada.
D'entrada hem de diferenciar en una festa major
els actes lúdics purament de consum dels que són
més 0 menys tradicionals, però que reforcen el sentit
de cohesió. Totes les festes tenen una oferta de consum
d'acord amb les possibilitats econòmiques de la
població, com concerts de música, teatre, animació
infantil... Una programació que any rere any acostuma
a variar segons la moda. Entre aquesta mena d'oferta,
cal destacar el ball, ja que, encara que la orquestra
sigui contractada com qualsevol altra
activitat de consum, mai ha faltat en les festes i sempre
gaudeix d'una popularitat destacada.
Dins dels programes trobem un seguit d'actes culturals
i esportius, molts d'ells organitzats tradicionalment
per les entitats com a aportació a la festa major,
però en general amb una incidència de participació limitada
a poca gent, a part del mateix col·lectiu que
l'organitza. També hi ha actes més populars que formen
part del programa de la festa major que podrien
realitzar-se en qualsevol altra data, com les curses
populars, vermuts i àpats populars, les bicicletades,
els concursos de pesca,.. Altres actes rellevants en
una festa major són els institucionals, que no formen
part dels actes tradicionals perquè es tracta d'actes
puntuals, com les inauguracions de places o edificis;
0 bé d'actes reservats a una participació seleccionada,
com les recepcions oficials de l'Ajuntament.
L'eix identitari de la festa major, el configuren els
actes que, per la seva concepció tradicional i sobretot
patrimonial, tenen un ritual i una litúrgia.
Repic de campanes. Antigament el repic de campanes,
acompanyat del galejar d'escopetes, anunciava
als masos i a les poblacions veïnes que començava
la festa major. Un cop perduda aquesta utilitat
pràctica, els repics de campanes que avui es fan a l'inici
de la festa són el manteniment de la tradició. En
general, també acostumen a repicar les campanes per
anunciar l'ofici solemne.
Pregó. El pregó és un acte simbòlic d'obertura de la
festa. El pregoner habitualment és escollit per l'ajuntament
amb la intenció d'honorar-lo i que, amb el seu
parlament, glossi la festa i la població.
Cercavila. És la mostra itinerant pels carrers de la
població de les figures (gegants, dracs, àligues,
nans...), les danses (gitanes, cercolets, bastons...),
representacions (diables, Serrallonga, moixigangues...),
construccions (castells, falcons...), músics
(grallers, bandes de música, cobles...).
Seguici solemne 0 processó. Éssimilara la cercavila,
però amb la participació de les autoritats, guàrdies
de gala, peno, relíquies, convidats i tots els símbols
locals de la població. Normalment l'itinerari, més o
menys dilatat, és el trajecte que va de l'ajuntament a
l'església o a la inversa. La seva característica principal
i que el diferencia de la cercavila és la solemnitat
amb què es desenvolupa i la participació de símbols
comunitaris institucionals.
Ofici solemne o de festa major. És la missa solemne
que es fa en honor dels patrons el dia central de la
festa, al migdia i abans dels actes centrals. A vegades
es clou amb el cant dels goigs, i hi participen les màximes
autoritats religioses de la població. Dins de la
festa poden haver-hi altres oficis, vespres o actes religiosopopulars.
Actes rituals. Són els del dia central de la festa,
gairebé invariablement després de l'ofici solemne.
Acostuma a fer-se un seguici dels elements tradicionals
que també participen en la cercavila o altres actes,
i amb l'actuació principal dels mateixos. El punt
culminant són aquestes danses de gegants, de nans o
de bastoners, per citar-ne algunes, i el moment d'executar
la dansa tradicional de la població, que segons
el lloc s'inicia amb la participació de les autoritats.
Bons exemples en són la Dansa de Castellterçol
0 el Ball de Plaça de Terrassa. Un cop acabats els
balls, a les poblacions on és tradicional i des de la popularització
dels castells també a molts altres llocs,
és el moment de l'exhibició castellera.
Hi ha poblacions en les quals les danses rituals es
repeteixen o es complementen l'endemà, com podria
ser el cas de la Matadegolla de Sant Feliu de Pallerols
0 la mateixa Dansa de Castellterçol, ja esmentada,
que s'executa el dia següent amb el Ball del Ciri.
Ball de l'àliga. Mereix un esment especial la dansa
d'aquesta figura pel significat simbòlic que té. A l'Edat
IVIitjana s'honorava els visitants il·lustres oferint-