festa - Fundació Lluís Carulla

58 I Els efectes de la globalítzació en el calendari I Jan Grau i Marti
cedeix el poder durant ta festa a una alcaldessa i a
unes regidores. Aquesta festa està situada en el calendari
més 0 menys on ja s'esqueien les festes romanes
de les Matronalia, en les quals les protagonistes
eren les dones; de fet, doncs, la Festa de les
Dones és l'evolució de les Matronalia. Ara, amb la
creixent influència del Dia de la Dona Treballadora,
aquestes festes tradicionals en què les dones tenen
un paper central veuen perillar la seva essència. El
camí potser seria mantenir el Dia de la Dona Treballadora
en la data establerta i potenciar per Santa
Àgata el Dia de la Dona Catalana. Si no s'actua pot
passar el mateix que amb la Festa de l'Arbre Maig, situada
VI d'aquest mes, que, a partir del moment que
es va instituir en aquesta data la Festa del Treball, va
quedar ofegada fins a desaparèixer.
L'avantatge, de moment, és que aquestes celebracions
globals acostumen a no tenir una estructura sòlida
ni unes actuacions que hagin esdevingut tradicionals.
Encara som a temps d'aconseguir fer-les a la
nostra mida sense que perdin el seu sentit, associanthi
uns rituals propis i uns continguts tradicionals que
puguem identificar com a nostres. Si aquests continguts
són reeixits, fins i tot els podem exportar, cosa
La batalla o guerra de caramels
és un dels moments
culminants del Carnaval de
Vilanova i la Geltrú.
(Foto Jan Grau)
que seria la nostra aportació a la globalítzació, de tal
manera que, en ésser assumits en un àmbit general,
puguem mantenir-los sense por que desapareguin o
esdevinguin residuals.
El perill veritable de la globalítzació és que el llegir
no ens faci perdre l'escriure, és a dir, que la consciència
i la militància envers problemes globals ens
facin perdre de vista la realitat més immediata, fins i
tot la nostra identitat.
Les diades generades pel consumisme
El poder de la societat de consum ens ha portat
diades i tradicions que, al marge del seu origen, són
reclams que anualment ens fan àrees comercials i
mitjans de comunicació. Un exemple de tradició forana
que ja fa temps que ha arrelat a casa nostra és la
del Pare Noel, un personatge híbrid entre el follet
Poumuki finlandès i Sant Nicolau, passat per les
mans dels publicitaris de la Coca-cola, que el van
vestir amb els mateixos colors de l'etiqueta d'aquesta
beguda. Ara que senyoreja els nadals a tot el món, seria
absurd i segurament estèril que, un cop assumit