festa - Fundació Lluís Carulla

es poden classificar en dos grans grups. El primer seria
l'estrictament econòmic i firal, és a dir, aquell que
mantindria l'esperit i el motiu originals a través de
l'exposició de tot tipus d'elements relacionats amb
sectors tan diversos com l'agricultura, la ramaderia,
la indústria i el comerç. El segon tindria un caràcter
més cultural, caràcter que se'ns mostra a través d'una
interessant i variada programació d'actes culturals,
duts a terme amb la participació de les nombroses
associacions existents a la població. A més, en
aquesta celebració podreu contemplar l'únic camell
que forma part del bestiari popular català. (Fins al
moment present, la Fira de la Candelera de Molins de
Rei ha estat la darrera celebració declarada Festa
Tradicional d'Interès Nacional, i ho fou el 24 de desembre
del 2002.)
Festa dels Traginers de Balsareny (Bages)
L'origen d'aquesta festivitat, el trobem en les tradicionals
benediccions d'animals domèstics que al nostre
país tenen lloc per Sant Antoni Abat, el més tradicional
dels patrons dels traginers. Antigament, a
Balsareny la celebració també tenia lloc aquest dia,
com a mínim d'ençà del tombant del segle xx, que és
de quan daten les primeres notícies que se'n coneixen.
Fou a partir de l'any 1943 que la festa prengué
l'estructura que ha arribat fins avui, en la qual cal
destacar com a elements principals el banderer i els
dos cordonistes, la cavalcada, la benedicció, la correguda
(que abans es feia a la carretera i d'ençà del
1964 es fa a la pujada del Castell), el joc de les anelles
i el ball de Sant Antoni. Actualment la festa se
celebra cada any el diumenge de Sexagèsima, el diumenge
de la setmana abans del Carnaval, i hom també
pot trobar-hi mostres d'eines de pagès i d'antics
oficis relacionats amb els animals. (Festa Tradicional
d'Interès Nacional des del 18 de maig de 1999.)
Carnaval de Vilanova i la Geltrú (Garraf)
Documentat ja al segle xvii, i amb una època de
màxim esplendor a mitjan segle xix, el Carnaval de Vilanova
ha conservat ben vius costums i tradicions que
caracteritzaren aquestes celebracions populars fins a
la seva prohibició, per part del general Franco, l'any
1937. Sens dubte, hi tingué molt a veure el fet que
malgrat l'esmentada prohibició Vilanova continués
celebrant determinats actes carnavalescos, conve­
Nadal del 2003 I 93
nientment disfressats sota la denominació Fiestas de
tnvierno. Els actes s'inicien el dissabte previ al Dijous
Llarder amb el Ball de Mantons, i a partir d'aquest dia
i fins a l'enterrament de la sardina, el Dimecres de
Cendra, és un no parar. A banda de xatonades, balls,
mascarots, danses de Vilanova i cors de Carnestoltes,
cal destacar alguns elements que han conservat la inversió
de rols i l'engany, veritable essència del Carnaval:
l'Arrivo, el Moixó Foguer, el Vídalot i, és clar, les
indefectibles comparses i la incruenta batalla de caramels.
(El Carnaval de Vilanova i la Geltrú és l'únic
carnaval que ha estat declarat Festa Tradicional d'Interès
Nacional, i ho fou el 24 de gener de 1985.)
Passió d'Esparreguera (Baix Llobregat)
La gran tradició passionistica de Catalunya, segurament
l'indret d'Europa on aquest gènere nascut del
teatre medieval religiós ha gaudit de més popularitat,
es veu clarament reflectida en aquesta passió. Com
en d'altres indrets del nostre país, a Esparreguera la
Passió se celebrava inicialment dins el recinte de
l'església, posteriorment va passar al carrer i, finalment,
a partir de mitjan segle xix, a l'interior del teatre.
Documentada des de la primera meitat del segle
XVI, actualment aquesta passió ha esdevingut un espectacle
teatral impressionant, sobretot a partir dels
canvis i les reformes que s'hi han produït des de la
postguerra. Així, el text fou modernitzat —el text actual
fou escrit l'any 1960 pel poeta local Ramon Torruella—,
i avui les condicions i efectes luminotècnics,
sonors i escenogràfics assoleixen un elevat grau
de perfecció. Les representacions es duen a terme
tots els diumenges i festius des de l'inici de la Quaresma
fins a la primera setmana de maig. (Festa Tradicional
d'Interès Nacional des del 30 de setembre
de 1983.)
Passió d'Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)
Igual que a Esparreguera, a Olesa de Montserrat la
Passió, considerada l'obra cabdal del teatre català,
també es viu amb molta intensitat. Aquesta representació
és documentada des de la primera meitat del
segle XVI i actualment s'escenifica al Nou Teatre de la
Passió els diumenges i festius des de l'inici de la
Quaresma fins a la primera setmana de maig. Els canvis
per tal d'actualitzar i modernitzar aquesta representació
s'iniciaren ja abans de la Guerra Civil Es-