festa - Fundació Lluís Carulla

nostre calendari ja acomplia aquesta funció, atès que
atorgava a cada sant una advocació sobre un problema
concret. Per citar-ne un exemple doble, sant Sebastià,
advocat contra les pestes o epidèmies, més
tard va compartir protectorat amb sant Roc; això sí,
l'un el 20 de gener i l'altre el 16 d'agost, ben distanciats
dins del calendari. És a dir, si fóssim en altres
temps, la conscienciació en favor dels qui pateixen la
lepra, la sida o el càncer podria haver estat perfectament
en les diades d'aquests sants.
L'augment del protagonisme d'aquestes dates es
deu a la facilitat de comunicació entre la gent, i és directament
proporcional al nombre de fundacions i
col·lectius que es dediquen a l'assistència social i a la
lluita contra les malalties, així com de les múltiples
ONG, que, entre altres coses, duen a terme tasques humanitàries
en zones deprimides del planeta. D'alguna
manera són organitzacions que han heretat la iniciativa
de campanyes que tradicionalment eren competència
gairebé exclusiva de les comunitats religioses.
No fa tants anys que es feien captes a les escoles
per a les missions, el Domund o la Santa Infància,
projectes humanitaris que avui trobem sota altres
noms i amb la utilització d'altres fórmules per aconseguir
recursos econòmics.
Aquestes diades, malgrat que són reconegudes per
la UNESCO, a causa de la seva denominació poden
provocar una certa confusió, perquè inclouen dies
universals, dies mundials i simplement dies, sense
que sigui massa clar per què cada un d'ells té un adjectiu
0 altre. Per temàtica són un xic difícils de classificar,
perquè en diversos casos poden estar ubicats
en més d'un apartat. Bàsicament, però, hi trobem
cinc grups;
1. Dies dedicats a lluitar contra greus malalties,
com la sida, la lepra, el càncer...
2. Dies dedicats a temes de sostenibilitat del planeta,
com el del forat a la capa d'ozó, el dia sense
fum, el dia contra la desforestació...
3. Dies en favor de col·lectius socials deprimits o
marginats, com el de la Dona Treballadora, contra
l'explotació infantil...
4. Dies reivindicatius, com el de l'orgull gai, el de
les llengües minoritàries, el dia per la llibertat d'expressió...
Nadal del 2003 I 57
5. Dies commemoratius o amb caràcter promocional,
com el del llibre, el de la dansa, el del teatre...
Aquestes diades cada vegada prenen més força per
l'interès que té el que commemoren i per la força dels
mitjans de comunicació que se'n fan ressò. El problema
rau en el fet que són dies que comporten una clara
globalització, perquè, mentre que per una banda
ens fan compartir amb tot el món una iniciativa o una
il·lusió, per l'altra dilueixen allò que puguin tenir de
català enmig d'un oceà molt més ampli. No és que
calgui lluitar-hi o fer mans i mànegues per impedir
que aquests dies existeixin, sinó, al contrari, cal sumar-s'hi
i, al mateix temps, dotar-los d'una empremta
pròpia; ens els hem de fer nostres d'una manera
natural. A vegades es fan intents lloables, però ineficaços,
d'aconseguir-ho. Trobem, per exemple, que els
organitzadors del Dia Sense Cotxes intenten sovint
que hi hagi castellers, gegants o bastoners, encara
que només sigui per donar-hi un sentit de festa; però
si aquests elements fossin substituïts per uns altres
de no tan nostres, aconseguirien els mateixos resultats.
En el fons intenten vestir la celebració amb un
contingut tradicional, però només aconsegueixen que
aquest contingut faci una funció decorativa, perquè
no forma part del ritual de la celebració, si no és que,
com passa amb moltes celebracions d'aquesta mena,
no hi ha un ritual definit.
Si prenem per exemple una diada de promoció com
el Dia de la Dansa, tendim a sumar-nos a la fórmula
global, sense tenir en compte que, per promoure la
dansa en general, hem de començar per promoure la
dansa catalana, Potser no fóra tant difícil instituir el
Dia de la Dansa Catalana en el marc del Dia de la
Dansa i, així, al mateix temps que es conscienciaria el
públic de la necessitat de donar suport a la dansa en
general, es promouria la nostra dansa, que bona falta
li fa.
En altres casos la batalla és més difícil, com per
exemple en el cas del Dia de la Dona Treballadora, del
qual, ja d'entrada, en l'àmbit popular se'n simplifica
el nom, que queda reduït al de Dia de la Dona. En el
nostre calendari tenim el 5 de febrer, diada de Santa
Àgata i Santa Apol·lònia, en què se celebren festes
tradicionals de les quals el paper de la dona és l'eix
central, com per exemple la Festa de les Dones a
Riba-roja d'Ebre, on el consistori dimiteix en un ple i