festa - Fundació Lluís Carulla

62 1 Tipologia de festes i celebracions I Jan Grau i Martí
Tipologia de festes i celebracions
Jan Grau i Martí
Festes institucionals, populars i religioses
^^vui tant parlem de festa quan ens referim al dia
que per raons del calendari laboral no treballem,
quan celebrem un aniversari familiar, quan és Nadal
0 quan s'acaba el curs escolar. En una societat com
la nostra, en la qual el lleure té un paper destacat,
la indústria del consum ha determinat l'ampliació
del concepte inicial del mot festa i n'ha multiplicat
l'ús.
Qualsevol assaig de classificació unitària del calendari
festiu està d'antuvi condemnat a ser parcial. És
difícil crear divisions que permetin situar cada festa
en una sola tipologia, atès que per origen, per evolució,
per condicionaments històrics I socials, però sobretot,
perquè es tracta d'un patrimoni viu, el calendari
festiu està sotmès a una evolució constant.
Encara que aparentment els canvis siguin només en
petits detalls, i encara que conservi la seva essència,
la festa va modificant a poc a poc la seva dimensió, la
seva estructura o els seus continguts.
L'única divisió que ens permet entendre millor l'univers
festiu de casa nostra és la que fa referència als
promotors, perquè en general el destinatari sempre és
la gent de la comunitat en el marc de la qual s'organitza
la celebració. La festa s'adreça a tothom, encara
que es visqui, se'n gaudeixi o s'hi participi de manera
diferent, en funció de les connotacions socials i
personals de cadascú. Així, doncs, podríem diferenciar
inicialment les festes segons si es tracta de celebracions
institucionals, religioses o populars, segons
qui les organitzi, però tenint en compte que també hi
intervenen la resta de promotors, ja sigui com a protagonistes,
com a públic, com a participants o, fins i
tot, manifestant-s'hi en contra. Aquesta classificació
és universal i a Catalunya ja en tenim una bona mostra
en les festes que tenien lloc a l'Edat Mitjana.
Festes institucionals
De festes institucionals, en podem trobar de diverses
menes. En primer lloc tenim les festes anuals de
caire civil i no religiós que organitzen les autoritats i
destinades a tothom, però amb actes solemnes predominants
adreçats a l'entorn més oficial. Un bon
exemple d'aquest tipus és la diada de sant Jordi a
Barcelona, en la qual antigament les classes benestants
assistien als torneigs que se celebraven al Pla
del Born. Els que eren d'estrats socials més baixos i
no podien accedir al lloc del torneig reservat als convidats
de classe benestant gaudien, però, de la desfilada
que feien pels carrers els participants en dirigirse
a la lliça. Avui és un bon exponent de festa
institucional l'Il de Setembre, una diada amb un
contingut solemne i en la qual abunden els actes populars,
però només com a complement.
L'estructura social feia dels gremis i les confraries
estaments institucionals i les seves festes patronals
es podien relacionar amb les festes religioses, però,
sobretot, eren similars a les organitzades per les autoritats,
encara que en un àmbit més restringit. Les
antigues festes patronals eren celebrades només per
un sector de la comunitat, habitualment agrupat en
un mateix carrer, de manera que es poden considerar
l'antecedent de les actuals festes de barri.
També hi havia les festes institucionals de caràcter
excepcional, com les celebrades amb motiu de l'arribada
d'un rei o d'un personatge important, la celebra-