festa - Fundació Lluís Carulla

48 I El calendari festiu català I Antoni Serés i Aguilar
Les castanyes i els moniatos,
pregoners del fred, són, junt
amb els panellets, l'aportació
gastronòmica i ritual pròpia
de la diada de Tots Sants.
(Foto Lluís Bertran, Alfa-
Omega)
Per Sant Marti,
mata el porc i enceta el vi
Per Sant Andreu,
pluja 0 neu.
Ditxós mes
que entra amb llardons,
i surt amb torrons.
camí on la neu i el fred eren molt intensos, va sentir la
veu d'un captaire que demanava auxili. Martí no va
dubtar en absolut i va compartir el que duia amb el pobre;
fins i tot va partir la seva capa per la meitat amb
l'espasa i n'hi va donar una part, gest que va propiciar
que el fred i la neu desapareguessin. Segons aquesta
llegenda, és de resultes d'aquest fet que existeix l'estiuet
de sant Martí, que cal aprofitar per omplir el rebost
dels bisbes, botifarres i llonganisses obtinguts en
la matança del porc que s'escau aquests dies.
Dia 22. Santa Cecília
És la patrona dels músics arreu dels Països Catalans.
Era costum arrelat en acabar la missa més sonora
de l'any que els músics sortissin en processó i anessin
pels carrers tocant sense parar. Actualment en
pobles i ciutats on hi iia escoles de música, grups corals
i altres formacions instrumentals ha arrelat la tradició
d'organitzar audicions musicals en aquesta data.
Dia 29. Sant Sadurní
Després de la vinguda dels apòstols sant Pere, sant
Pau i sant Jaume, Sadurní fou el quart sant que vingué
a predicar en terres de parla catalana. També conegut
com sant Serni, una vella tradició defensa que
havia exercitat les arts màgiques del guariment; d'aquí
que hi hagués la creença popular que aquells qui
naixien en aquest dia tenien aptituds per dedicar-se a
guarir els altres.
Dia 30. Sant Andreu
Sant Andreu va ser un dels dotze apòstols, germà
de sant Pere i deixeble de sant Joan Baptista. En
aquesta data i durant les festes de Nadal se celebraven
les festes dels «Quintes», que afectaven els nois
que havien d'anar a fer el servei militar. El terme
quintos provenia del fet que una cinquena part dels
joves eren reclutats per anar a la guerra. Els pobles i
les ciutats recollien diners per pagar un impost i evitar
que hi anessin els més joves, cosa que de vegades
implicava contractar mercenaris. En alguns indrets
eren pagats pel mateix ajuntament, en d'altres es reunien
diners per mitjà de festes. Més tard, amb el servei
militar obligatori, els diners recollits es destinaven
a pagar els viatges des del lloc on feien el servei fins
a casa.