festa - Fundació Lluís Carulla

66 I Tipologia de festes i celebracions I Jan Grau i Martí
entre els que destaquen el gran nombre que se'n fan
a Montserrat.
Entre totes les festes religioses cal destacar el Corpus
pel que ha arribat a marcar el nostre panorama
festiu actual. És l'exemple més antic que coneixem
del que podríem anomenar festa completa, antecedent
de l'actual festa major. En els seus inicis va ser
el punt de confluència o d'origen de la majoria de
danses, representacions i figures tradicionals que actualment
sobreviuen a les festes.
Tipologies diverses de festes
Cada festa té unes connotacions concretes d'acord
amb l'origen, els canvis, els protagonistes, la intencionalitat...
Es mantenen festes de llarga tradició,
però al mateix temps en neixen i se'n transformen
d'altres, o senzillament canvia la forma de celebraries.
Antigament els trets diferencials de les festes en
les diferents zones del territori venien marcats per la
climatologia i la varietat dels conreus, cosa que condicionava
el cicle vital d'aquelles terres i, en conseqüència,
també la forma de celebrar les festes.
Avui hi ha d'altres factors que incideixen en el calendari
festiu de cada localitat. Les vies de comunicació,
la publicitat, el turisme, els mitjans de comunicació,
entre d'altres, són factors que poden
determinar l'èxit d'una festa. Mentre que les festes
que celebraven els nostres avis en general tenien incidència
a la mateixa localitat i als pobles immediats,
avui existeix un turisme festiu que s'hi desplaça, ja
sigui a viure tota la festa o ja sigui per un atractiu
concret, com pot ser una diada castellera.
No coneixem que hi hagi una classificació exhaustiva
que abraci totes les festes i les compartimenti en
apartats concrets. Mentre que les diades tradicionals
del cicle de l'any es poden classificar segons la data
en què s'escauen o pel cicle al qual pertanyen, resulta
molt difícil crear una divisió de les festes que sigui
efectiva, per la diversitat dels conceptes sota els quals
es poden agrupar i pel fet que la majoria de les festes
poden formar part de més d'una categoria. D'altra
banda, cal tenir en compte que les festes que avui podem
identificar amb unes tipologies, més endavant
poden variar de classificació, segons la seva evolució.
Celebracions relacionades amb el cicle de la vida
En aquest apartat incloem les celebracions amb incidència
personal, però en un marc social més ampli,
com pot ser la fi d'un curs escolar o universitari; les
distingim, doncs, d'aquelles que tenen rellevància
només en un cercle més immediat de família i amics,
com és el cas de l'aniversari. En un sentit ampli,
però, el calendari conté un seguit de diades tradicionals
que són els punts d'encaix de les diferents etapes
del cicle vital de cadascú, ja que són diades que
hom celebra particularment, però que, en celebrar-les
tothom, esdevenen comunitàries.
Algunes d'aquestes celebracions pertanyen a etapes
concretes de la nostra vida. En la infantesa, per
exemple, tenim la tradició de la palma, que s'escau el
Diumenge de Rams, o la Mona per Pasqua, que, malgrat
estar centrades en els més menuts, incideixen
també en els adults, en especial els padrins. D'altres
s'esdevenen en un moment concret de la vida i corresponen
a ritus de traspàs, com la primera comunió,
que s'acostuma a fer a la primavera, de manera que
el mes de maig és ple de comunions; i també molts
casaments tenen lloc en aquest mes. La visita al cementiri
per Tots Sants en seria un altre exemple, perquè
és la data del calendari dedicada als avantpassats,
i la visita als cementiris és generalitzada.
La mateixa festa major, per molt repetitiva i tradicional
que sigui, és també una celebració amb connotacions
personals diferents a cada etapa de la vida,
i no es viu de la mateixa manera quan s'és infant en
companyia dels pares, quan s'és adolescent i es viu
amb la colla, quan es viu en parella, quan s'hi participa
acompanyant els fills o quan s'hi acompanyen
els néts.
Diades tradicionals
Les diades tradicionals que també podríem anomenar
festes del cicle de l'any se celebren a tot, o gairebé
tot, el país; fins i tot moltes d'elles, a causa del
seu origen religiós, són comunes a d'altres països. De
fet, el mateix cicle de l'any conté d'altres cicles menors,
més 0 menys independents els uns dels altres,
que agrupen diades relacionades entre si. Aquesta independència
fa que hi hagi cicles que coincideixin en
unes mateixes dates o, per ser més exactes, pot ha-