festa - Fundació Lluís Carulla

d'expressió de la societat civil. En els primers temps
de la democràcia, les festes contenien reivindicacions
de caire nacional i els actes reivindicatius tenien
un aspecte festiu, que tot sovint era indestriable
del reivindicatiu, cosa que implicava que, en aquest
segon cas, hi hagués el risc d'acabar en corredisses
fugint de les porres de ta policia. Barrejar festa i reivindicació
fou una reacció normal en una situació
anormal que ensumava canvi.
Moltes de les noves festes de barri van néixer com
a festes reivindicatives i, un cop resolts, poc o molt,
els problemes que van originar-les, van desaparèixer o
van anar evolucionant cap a veritables festes majors.
Avui que, almenys en el sentit festiu i tradicional,
vivim una normalitat, en les festes majors té cabuda
la reivindicació, sempre i quan no atempti o passi
per damunt de la funció simbòlica i identitària de la
festa.
Actualment les festes reivindicatives, llevat de casos
excepcionals, com les festes que s'han organitzat
per protestar contra el Pla Hidrològic, se circumscriuen
a un àmbit territorial reduït o bé, si són de caire
general, són accions encaminades a desvetllar la
consciència social. L'objectiu pel qual s'organitzen
pot ser benèfic, per evidenciar mancances o per cridar
l'atenció envers temes, campanyes o col·lectius
concrets. Festes ecològiques, la Festa de la Diversitat,
ei Correllengua o les festes que es fan en el marc
de la Marató de TV3 són exemples ben diversos d'aquest
tipus de celebracions. Aquestes festes, aparentment,
estan desvinculades de motivacions polítiques
i no necessàriament tenen un suport ampli i
popular.
A vegades determinats col·lectius aprofiten el moment
que la comunitat està reunida en el marc d'una
festa major per manifestar les seves reivindicacions.
Si amb les seves accions desvirtuen els actes tradicionals
0 rituals de la festa, malgrat la legitimitat de
la reivindicació, atempten contra la identitat de la comunitat.
Festes de barrí
Antigament els oficis estaven agrupats en carrers,
que moltes vegades prenien el nom de l'ocupació dels
Nadal del 2003 I 77
artesans que hi vivien i treballaven: freners, assaonadors,
flassaders... Quan, amb el Decret de Nova Planta,
al segle xviii es dissolgueren els gremis, les festes
gremials es van mantenir, però com a festes de carrer.
També en aquelles èpoques, les parròquies, les primeres
estructures existents de barri constituïdes a
partir de les cases que envoltaven la parròquia, organitzaven
les seves festes de Corpus durant la capvuitada.
Aquestes festes, juntament amb les gremials i
el manteniment de les festes de municipis annexionats
a d'altres de més grans, com seria el cas de Sarrià
envers Barcelona, són els antecedents de les actuals
festes de barri.
A partir de mitjan segle xx, amb el creixement de
les àrees urbanes, els barris de nova planta, per un
efecte mimètic amb els que ja en celebraven, també
creen festes amb un sentit identitari, que passen a
ser festes majors de barri, atribut que fins llavors només
tenien les poblacions annexionades.
Algunes d'aquestes festes són dedicades al patronatge
del sant titular de la parròquia, però d'altres,
nascudes en un entorn laic, són la festa major pel seu
contingut i per la voluntat dels qui la celebren, però
amb una motivació d'origen social. Moltes festes majors
de barri van néixer com a actes reivindicatius en
els quals els veïns reclamaven infrastructures i serveis
per al barri, i han acabat convertint-se amb el
temps i un cop aconseguides les reivindicacions en
festes majors.
Les festes de barri són festes majors de ple dret per
les seves característiques, que inclouen un ventall
d'actes i d'elements propis, que tant són tradicionals
catalans, com importats d'altres terres pels immigrants
que viuen al barri, i per la seva força identitària.
La festa major
La màxima expressió identitària d'una comunitat
La festa major, com el seu nom indica, és la principal
festa d'un barri o d'una població. El concepte
de festa major es comença a perfilar a final del segle
XVIII i es consolida del tot al xix. Fins a aquelles dates,
el Corpus era l'única festa anual que reunia les condicions
de participació de tota la població i d'exposi-