festa - Fundació Lluís Carulla

preparatius per la festa comencen un mes abans de la
Nit de Sant Joan amb la pujada dels nois a la muntanya
d'Airoto, la posterior tallada de pins, l'escorçada
dels tions i la preparació de les falles. Aquestes falles,
tions d'un metre i mig aproximadament,
esberlats per la part més prima i en els quals s'entatxonen
teies per afavorir la combustió, resten a sol i
serena fins el 23 de juny. En aquesta data són portades
al Faro, on s'encenen i s'inicia el descens per la
muntanya tan bon punt es fa fosc. La baixada fins a
Isil queda plasmada a la muntanya durant més d'una
hora per constants ziga-zagues de foc. Quan els fallaires
arriben al poble amb les falles a les espatlles,
les noies els ofereixen un pom de flors, coca i vi ranci.
Posteriorment, les falles es llencen a la foguera de
la plaça i la festa s'allarga fins a la matinada amb la
ballada de danses tradicionals que foren recuperades
el 1993. (Festa Tradicional d'Interès Nacional des del
7 de juny de 1991.)
Festa major de Sant Pere de Reus (Baix Camp)
Aquesta celebració té com a dates centrals la diada
de Sant Pere i la seva vigília. El dia 28 de juny, després
de l'assistència de tot el seguici popular i de les
autoritats locals al rés de les completes, té lloc un dels
actes més esperats de la festa major de Reus: la tronada.
Tan tradicional com eixordadora, tan potent com
viscuda i tan senzilla com espectacular, la tronada fa
que la plaça del Mercadal esdevingui un espai on els
trons no et deixen sentir res més que no siguin els
seus espetecs i on el fum et priva de veure-hi més enllà
del mateix fum. L'endemà, diada de Sant Pere, cal
destacar la processó del vespre, en la qual participa
tot el bestiari festiu de la ciutat. Hi participen els diferents
balls populars, els castells, els capgrossos, l'àliga,
el drac i, és clar, la mulassa i els gegants. Menció
especial mereixen aquests darrers; es tracta de cinc
parelles de gegants, les tres més antigues de les quals
són dels primers anys del segle xix, que representen
els cinc continents. (Festa Tradicional d'Interès Nacional
des del 26 de juny de 2001.)
Diada dels Raiers de la Pobla de Segur i el Pont de
Claverol (Pallars Jussà)
El primer cap de setmana de juliol, des de fa un
quart de segle, al Pallars Jussà se celebra aquesta
diada, nascuda per recordar els temps en què el riu es
Nadal del 2003 I 97
feia servir per transportar diverses matèries, especialment
fusta. Tot això passava quan encara no s'havien
construït les preses ni els embassaments i els rais
podien circular, seguint el curs fluvial, des del Pirineu
fins a la mateixa desembocadura dels rius. Aquesta
diada pretén recordar aquest antic sistema de transport
i els seus secrets, tant de construcció d'embarcacions
com de navegació. Les embarcacions utilitzades,
els rais, són fetes amb troncs lligats els uns amb
els altres formant una plataforma, uns troncs que
quan arribaven al seu destí moltes vegades també
eren venuts. Sens dubte, a banda del taller de construcció
i d'altres actes paral·lels, el plat fort de la celebració
té lloc el diumenge: el descens pel riu fins al
Pont de Claverol. El museu raier ens dóna més informació
sobre aquest antic ofici. (Festa Tradicional
d'Interès Nacional des del 25 de juny de 2002.)
Festa major de Gràcia (Barcelonès)
Al final del segle xix, la festa major de la vila de
Gràcia era considerada la més important del pla de
Barcelona, i ho va continuar essent després de la seva
integració al cap i casal l'any 1897. Sens dubte, l'element
més destacat d'aquesta celebració és el guarniment
de carrers, una activitat de la qual ja es té
constància al darrer terç del segle xix i que d'ençà
dels anys vint es regula com a concurs. La Guerra Civil
i la llarga nit del franquisme suposaren una important
crisi per a aquesta celebració, que va passar de
comptar amb una participació de més de setanta carrers
i places guarnits el 1942 als quatre o cinc de
l'any 1977. La recuperació de part de les llibertats
perdudes i de les institucions democràtiques suposarà
un nou i definitiu impuls per a la festa. Una festa
que comença el 15 d'agost i dura set dies, en els
quals hom pot gaudir d'un munt d'actes impressionant,
atès que cada carrer n'organitza dos o tres diàriament.
El darrer dia la festa es clou amb un correfoc.
(Festa Tradicional d'Interès Nacional des del 30
de juliol de 1997.)
Festa major de Sant Bartomeu de Sitges (Garraf)
Cap al final d'agost, la vila de Sitges es transforma
i deixa de ser simplement una població turística per
convertir-se en un referent de la cultura popular i tradicional
del nostre país. Documentada des del segle
XVI, la festa major en honor a sant Bartomeu té lloc els