festa - Fundació Lluís Carulla

16 I Orígens del calendari festiu j tradicional català I Albert Rumbo i Soler
dies després trobarem la Setmana Santa i Pasqua
Florida, i cinquanta dies més tard ta Segona Pasqua,
Granada o Cinquagesma. Aquest cicle es clou amb el
Corpus, diada que se situa entre trenta dies abans de
Sant Joan i la diada del Baptista.
Calendaris que han influït en el nostre
Sens cap mena de dubte, els primers calendaris
dels quals som hereus són els calendaris que s'estructuren
entorn dels cicles naturals del sol i la lluna.
I, d'aquests dos, el primer que s'utilitzà fou el lunar,
la mostra més antiga del qual s'ha documentat en un
os trobat a la Dordonya. Es tracta d'un os amb tot
d'incisions circulars que semblen representar el curs
de la lluna durant dos mesos i mig, i al qual els arqueòlegs
atorguen una antiguitat de trenta mil anys.
Un altre objecte a remarcar és la Venus de Laussel,
datada de fa vint-i-set mil anys, la qual ens mostra
una dona embarassada que aguanta una banya amb
tretze osques. Aquesta figureta femenina podria representar
un calendari basat en l'any lunar i ensems
ja ens podria mostrar el tradicional caràcter femení
de la lluna.
El motiu pel qual la lluna fou el primer referent que
l'espècie humana va utilitzar per tal d'estructurar el
temps és ben clar: la lluna canvia constantment i resulta
molt més fàcil d'observar, creixent i decreixent,
de manera que, a simple vista, hom pot observar-ne el
canvi d'un dia per l'altre. Contràriament, el sol no
canvia, i el seu cicle és molt més llarg que les llunacions.
Així, mentre el cicle del sol és de tres-cents
seixanta-cinc dies i escaig, cadascuna de les quatre
fases de la lluna té una durada aproximada d'una setmana.
Calendari lunar
A banda dels referents prehistòrics, els calendaris
lunars són els més antics a la majoria de civilitzacions,
molt especialment a la Mediterrània. Així, des
dels grecs fins als xinesos, passant pels mesopotàmics,
els jueus i els musulmans, la major part de les
cultures antigues, amb l'excepció de l'egípcia, disposaren
d'un primer calendari lunar. Encara avui, el calendari
musulmà es basa exclusivament en el cicle lunar,
motiu pel qual cada trenta-tres anys musulmans
es corresponen a trenta-dos dels nostres. Habitual­
ment, aquests calendaris alternaven dotze mesos de
vint-i-nou i trenta dies, fins a un total de tres-cents
cinquanta quatre o tres-cents cinquanta-cinc dies,
segons els anys. Malgrat aquests desajustaments en
relació amb l'any solar, aquest calendari resultava extremadament
útil perquè es troba dividit en quatre fases
fàcilment observables: lluna nova, quart creixent,
lluna plena i quart minvant.
Calendari solar
Per la seva banda, el calendari solar també presenta
quatre fases, que coincideixen amb les quatre estacions
(primavera, estiu, tardor i hivern), i la seva
durada és marcada per dues passades del sol pel mateix
equinocci. De fet, les quatre estacions concorden
amb les quatre fases de la lluna: creixent, plena, minvant
i nova, vers primavera, estiu, tardor i hivern.
Tal com acabem de comentar, només els antics
egipcis disposaren d'un calendari solar, dividit en
dotze mesos de trenta dies i amb l'afegit anual de
cinc dies suplementaris. Ara bé, aquest calendari no
s'havia basat en observacions astronòmiques, sinó en
consideracions agrícoles, ja que, en l'època d'elaboració
del calendari, la sortida per l'horitzó de l'estrella
Sírius coincidint amb el sol tenia lloc just abans
que es produís la crescuda del Nil, motiu pel qual es
va prendre com a origen del calendari. El fet que
aquest tingués tres-cents seixanta-cinc dies va provocar
un desfasament aproximat d'un mes cada cent
vint anys i, gradualment, els egipcis anaren adoptant
un calendari basat en el cicle de la lluna.
En l'àmbit festiu, d'aquest calendari encara avui
ens resta un element prou significatiu com és la celebració
dels solsticis i els equinoccis, els quals, malgrat
haver estat convenientment cristianitzats, continuen
presents al calendari festiu, amb una important
presència del foc i les fogueres. El foc és, per
excel·lència, el millor imitador de l'astre rei, i és per
aquest motiu que un gran nombre de cultures n'han
celebrat els punts culminants amb grans fogueres, la
representació més perfecta que els humans podien
fer del sol.
Altres calendaris que influïren, en major o menor
mesura, en el nostre foren el celta, l'hebreu i el romà.
La refosa de tots aquests, la trobem en el calendari li-