festa - Fundació Lluís Carulla

Les dites del mes de febrer ens recorden que la
fredor de l'hivern encara cueja amb intensitat. No val
a badar, com tampoc a oblidar-se dels ramats, de l'aviram
i dels sembrats.
Dia 2. La Candelera
Acaba el cicle de Nadal
Quaranta dies han transcorregut ja entre el dia de
Nadal i el dia 2 de febrer. Aquest període de temps
simbolitza l'acabament de la purificació de la Verge
Maria des que va dur al món el nen Jesús i, alhora,
marca la fi del cicle de Nadal; és en aquest moment
que cal desmuntar el pessebre i desar les figures dalt
de l'armari fins al proper any. Per la Candelera l'Església
reparteix a missa petites espelmes beneïdes,
anomenades candeles, destinades a orientar els cristians
pel camí de la vida. L'expressió popular ubica la
diada amb força precisió astronòmica;
Si la Candelera plora, l'hivern és fora;
si la Candelera riu, l'hivern és viu;
però tant si plora com si deixa de plorar,
la meitat de l'hivern encara ha de passar.
Pel que fa també a aquesta jornada, val a dir que hi
ha anys en què, per allò de les festes mòbils, pot
coincidir amb la data més avançada del Carnaval.
Una de les tradicions més ancestrals d'aquest període
són les danses del Ball de l'Ós, molt tradicionals a
la Catalunya Nord (Prats de Molló, Arles del Tec i
Sant Llorenç de Cerdans). Les danses es componen
de coreografies en les quals un dels balladors es cobreix
amb una pell d'ós; aquests balls evoquen les
Lupercalia romanes.
Dia 3. Sant Blai
El dia de Sant Blai es porten a l'església aliments
amb la voluntat de beneir-los per prevenir el mal de
gola. L'origen d'aquest costum es remunta al guariment
que el sant va fer a un noi que tenia una punxa
clavada al coll. El jove va estar de sort, atès que va
anar a raure a les mans de tan bon especialista en laringologia.
A partir d'aquesta feta, hi ha la tradició —encara
ben viva a les terres de l'Ebre— de beneir els panolis,
uns pans petits que els feligresos s'enduen a casa.
Dia 5. Santa Àgata
Nadal del 2003 I 33
Segons la tradició, santa Àgata és la patrona de les
dones, patronatge que li va ser atorgat després que
els romans, que no van tenir pietat d'ella, li arrenquessin
els pits amb unes tenalles. D'aquí ve la creença
que la santa ajuda les mares a alletar bé els fills.
La diada de Santa Àgata també és coneguda com la
festa de les dones, les quals són les autèntiques protagonistes
de la jornada, es canvien els papers amb
els homes i aquests s'han de posar sota les seves ordres
en tot el que els manin. L'origen d'aquesta transgressió
—ben viva encara a la Fatarella, Serós i Ribaroja
d'Ebre—, cal buscar-lo en les antigues
Maternalia romanes.
Dia 12. Santa Eulàlia
Santa Eulàlia era una nena de casa bona que ajudava
totes les persones que tenia al seu abast. En una
de les llegendes sobre les bones obres que feia s'explica
que duia el davantal carregat amb trossos de pa
per repartir-los entre la gent necessitada. El pare de
la noia, preocupat per l'excés d'accions humanitàries,
es va apropar a la filla amb cara de pocs amics per
veure què es duia entre mans. La nena, per fugir d'estudi
li digué que eren flors, va obrir el davantal i,
efectivament, era ple de roses. Només tenia tretze
anys quan els romans la van martiritzar perquè es negava
a renunciar a les seves creences religioses.
Dijous Gras o Llarder
És el dia que oficialment obre el Carnaval, i és costum
de fer-ho amb un àpat col·lectiu on predominen
els ous, la botifarra, les xatonades i també les olles
per fer bullir el brou.
A les Illes Balears les jornades del carnaval es coneixen
com els darrers dies, atès que el període del
Carnestoltes s'inicia tot seguit de les celebracions de
sant Antoni Abat.
Divendres de Carnaval
La recuperació de les llibertats democràtiques ha
anat introduint el costum de celebrar el carnaval a les
escoles, on el divendres a la tarda s'inicien els carnavals
infantils. Aquesta nova tradició, present avui en