92 I Les festes locals I Albert Rumbo i Soler i El tradicional ball de l'àliga de les Festes Decennals de la Candela, de Valls. (Foto Jan Grau) Festa dels Traginers de Balsareny, Cursa de cavalls. (Foto Jan Grau)
es poden classificar en dos grans grups. El primer seria l'estrictament econòmic i firal, és a dir, aquell que mantindria l'esperit i el motiu originals a través de l'exposició de tot tipus d'elements relacionats amb sectors tan diversos com l'agricultura, la ramaderia, la indústria i el comerç. El segon tindria un caràcter més cultural, caràcter que se'ns mostra a través d'una interessant i variada programació d'actes culturals, duts a terme amb la participació de les nombroses associacions existents a la població. A més, en aquesta celebració podreu contemplar l'únic camell que forma part del bestiari popular català. (Fins al moment present, la Fira de la Candelera de Molins de Rei ha estat la darrera celebració declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional, i ho fou el 24 de desembre del 2002.) Festa dels Traginers de Balsareny (Bages) L'origen d'aquesta festivitat, el trobem en les tradicionals benediccions d'animals domèstics que al nostre país tenen lloc per Sant Antoni Abat, el més tradicional dels patrons dels traginers. Antigament, a Balsareny la celebració també tenia lloc aquest dia, com a mínim d'ençà del tombant del segle xx, que és de quan daten les primeres notícies que se'n coneixen. Fou a partir de l'any 1943 que la <strong>festa</strong> prengué l'estructura que ha arribat fins avui, en la qual cal destacar com a elements principals el banderer i els dos cordonistes, la cavalcada, la benedicció, la correguda (que abans es feia a la carretera i d'ençà del 1964 es fa a la pujada del Castell), el joc de les anelles i el ball de Sant Antoni. Actualment la <strong>festa</strong> se celebra cada any el diumenge de Sexagèsima, el diumenge de la setmana abans del Carnaval, i hom també pot trobar-hi mostres d'eines de pagès i d'antics oficis relacionats amb els animals. (Festa Tradicional d'Interès Nacional des del 18 de maig de 1999.) Carnaval de Vilanova i la Geltrú (Garraf) Documentat ja al segle xvii, i amb una època de màxim esplendor a mitjan segle xix, el Carnaval de Vilanova ha conservat ben vius costums i tradicions que caracteritzaren aquestes celebracions populars fins a la seva prohibició, per part del general Franco, l'any 1937. Sens dubte, hi tingué molt a veure el fet que malgrat l'esmentada prohibició Vilanova continués celebrant determinats actes carnavalescos, conve Nadal del 2003 I 93 nientment disfressats sota la denominació Fiestas de tnvierno. Els actes s'inicien el dissabte previ al Dijous Llarder amb el Ball de Mantons, i a partir d'aquest dia i fins a l'enterrament de la sardina, el Dimecres de Cendra, és un no parar. A banda de xatonades, balls, mascarots, danses de Vilanova i cors de Carnestoltes, cal destacar alguns elements que han conservat la inversió de rols i l'engany, veritable essència del Carnaval: l'Arrivo, el Moixó Foguer, el Vídalot i, és clar, les indefectibles comparses i la incruenta batalla de caramels. (El Carnaval de Vilanova i la Geltrú és l'únic carnaval que ha estat declarat Festa Tradicional d'Interès Nacional, i ho fou el 24 de gener de 1985.) Passió d'Esparreguera (Baix Llobregat) La gran tradició passionistica de Catalunya, segurament l'indret d'Europa on aquest gènere nascut del teatre medieval religiós ha gaudit de més popularitat, es veu clarament reflectida en aquesta passió. Com en d'altres indrets del nostre país, a Esparreguera la Passió se celebrava inicialment dins el recinte de l'església, posteriorment va passar al carrer i, finalment, a partir de mitjan segle xix, a l'interior del teatre. Documentada des de la primera meitat del segle XVI, actualment aquesta passió ha esdevingut un espectacle teatral impressionant, sobretot a partir dels canvis i les reformes que s'hi han produït des de la postguerra. Així, el text fou modernitzat —el text actual fou escrit l'any 1960 pel poeta local Ramon Torruella—, i avui les condicions i efectes luminotècnics, sonors i escenogràfics assoleixen un elevat grau de perfecció. Les representacions es duen a terme tots els diumenges i festius des de l'inici de la Quaresma fins a la primera setmana de maig. (Festa Tradicional d'Interès Nacional des del 30 de setembre de 1983.) Passió d'Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) Igual que a Esparreguera, a Olesa de Montserrat la Passió, considerada l'obra cabdal del teatre català, també es viu amb molta intensitat. Aquesta representació és documentada des de la primera meitat del segle XVI i actualment s'escenifica al Nou Teatre de la Passió els diumenges i festius des de l'inici de la Quaresma fins a la primera setmana de maig. Els canvis per tal d'actualitzar i modernitzar aquesta representació s'iniciaren ja abans de la Guerra Civil Es-
Change language