festa - Fundació Lluís Carulla

traordinari, sobretot si tenim en compte que antigament
les festes majors es limitaven moltes vegades a
un ofici solemne, una processó estrictament religiosa
i poc vistosa i, com a molt, un ball o algun altre acte
lúdic per cloure la diada. El Corpus no, el Corpus representava
la festa gran: un ofici encara més solemne,
una processó completa i engrescadora per a la població,
i la participació d'absolutament tothom a la
celebració. I és que, tal com reflecteixen les antigues
cròniques barcelonines, «a la processó hi assistí el
bisbe, i del bisbe en avall, tothom».
Per la seva banda, la processó del Corpus, que variava
molt en nombre de participants depenent de la
població on se celebrava, devia ser en temps pretèrits
un veritable espectacle; un desfilar continu de personatges
i representacions que, tenint en compte els
migrats mitjans de distracció de què disposava la població
d'aleshores, devien ser rebuts com un veritable
mannà festiu. I és que en aquest sentit, la processó
del Corpus dels segles xiv i xv pot ser considerada com
el primer vídeo de la història, ja que els espectadors
veien passar davant seu els diferents passatges que
conformen les Sagrades Escriptures sense necessitat
de llegir-les, cosa que, dit sigui de passada, la immensa
majoria de la població tampoc no hauria pogut
fer a causa de l'analfabetisme generalitzat de l'època.
Com a exemple podem esmentar la processó del Corpus
de Barcelona de l'any 1424, en la qual participaren
fins a un total de cent cinc representacions diferents,
algunes de les quals eren interpretades per un
0 dos actors i d'altres portaven un elenc de gairebé un
centenar de personatges. És per això que si la Passió
és considerada la gran obra del teatre medieval català
(representada en un escenari convencional), la processó
del Corpus seria l'obra cabdal del teatre medieval
català de carrer, una obra itinerant i que es podria
relacionar amb els grups actuals que es dediquen a
fer teatre al carrer.
Fos com fos, però, el cert és que el Corpus reunia
tots els ingredients per constituir la festa principal
dels diferents pobles, viles i ciutats de Catalunya,
amb una participació total i comunitària, i amb un
programa d'actes extraordinari.
Aquesta celebració va tenir la seva època de màxim
esplendor a Catalunya durant els segles xiv, xv i xvi. La
progressiva pèrdua del significat religiós dels dife-
L'home rendeix culte a la vegetació
a través d'un arbre que representa
tota l'espècie. Xavier
Fàbregas, Les arrels llegendàries
de Catalunya.
Nadal del 2003 I 87
Plantada de l'Haro, gran
tronc d'arbre asclat, tasconat
i coronat de flors que es cremarà
durant les Festes del
Foc de Lés, a la Vall d'Aran.
(Foto Jan Grau)