festa - Fundació Lluís Carulla

32 I El calendari festiu català I Antoni Serés i Aguilar
La setmana dels barbuts Dia 20. Sant Sebastià
Hi ha uns quants sants agrupats sota el qualificatiu
de barbuts, que reconeixem perquè tots ells porten
llargues barbes fins als peus. La tradició explica
que això de lluir un bon tou de pèl a la cara amortia
el glaç de l'hivern. Però, ves per on que, enmig de
tanta escalfor corporal hi ha un sant que, al contrari
dels altres, no porta barba. Ben mirat, no deixa de ser
simpàtic que hi hagi una excepció que, en aquest
cas, és sant Sebastià. La resta de sants de la setmana
—tinguda per la més freda de l'any—, sant Pau Ermità,
sant Antoni Abat, sant Maur, sant Vicenç i sant
Fruitós, poc feien anar la màquina d'afaitar.
Dia 15. Sant Pau Ermità
Sembla que no és una casualitat que sant Pau sigui
veí, pel que fa a dates, de sant Antoni Abat. Segons
conten, el bon Pau era una mena d'admirador de
l'abat Antoni i n'imitava les obres de forma més humil.
Així, si sant Antoni feia cistells amb joncs i vímets,
sant Pau feia estores amb espart. D'aquí que
els estorers l'haguessin adoptat com a patró. No obstant
això, les dades no són segures, ja que hi ha també
qui apunta que mai no va tenir res a veure amb
sant Antoni. Sigui com sigui, una cosa sí que és segura:
la iconografia s'ha encarregat de presentar-nosels
tots dos amb el rostre força grenyut.
Dia 17. Sant Antoni Abat
És anomenat de forma simpàtica sant Antoni dels
rucs, dels ases o del porquet perquè la imatgeria del
sant ens el representa amb un garrinet al costat. A
partir d'aquí no ens ha de sorprendre que en el món
rural sigui considerat patró dels animals de peu rodó.
La de Sant Antoni és una de les festes que ha generat
una major diversitat de manifestacions populars
arreu dels Països Catalans. Així, per exemple, al Principat
la festa dels Tres Tombs; a les Illes Balears els
Foguerons de Sant Antoni, i al País Valencià les Santantonades.
Aquestes manifestacions, a més, presenten
una gran diversitat d'actuacions al carrer embolcallades
pel fred del gener, com ara la rifa del porc,
la menja de botifarrons a la foguera, el tortell del
sant, balls, focs i glosses que ens apropen al cicle de
carnaval.
No és cap casualitat ni una moda que un nombre
important de poblacions celebrin la festa major d'hivern
en aquesta jornada. Per entendre aquest fet cal
recular endarrere fins arribar a l'època de les pestes
dels segles xv i xvi. En aquells dies les epidèmies que
assolaven el país provocaren considerables pèrdues
humanes. Enmig de la mortalitat, i per revelació divina,
es van aixecar altars de culte a sant Sebastià, el
qual va intervenir i va fer desaparèixer les pestes.
Les hagiografies populars sobre la vida de sant Sebastià
indiquen que fou soldat romà; en saber-se que
era cristià no va haver-hi pietat, i fou martiritzat amb
sagetes i rematat a bastonades. Per aquesta feta les
imatges del culte al sant ens el presenten lligat a un
tronc d'arbre i amb el cos ple de fletxes. Malgrat que
formi part dels sants de la Setmana dels Barbuts,
n'és l'excepció, ja que la iconografia el representa
barbamec i de cutis fi. Del fred d'aquesta setmana, el
refranyer en diu:
Sant Pau ermità porta el fred a sant Antoni,
sant Antoni allarga la mà i el passa a sant Sebastià,
sant Sebastià reganya les dents i el dóna a sant Vicenç.
Dia 22 Sant Vicenç
La vida de sant Vicenç, com hem vist amb el sant
anterior, tampoc no s'acabà massa bé. Fill de l'Aragó,
essent diaca del bisbe de Saragossa fou conduït a València,
on morí víctima de tota mena de pessics.
Entre les creences i els costums relacionats amb
sant Vicenç, hi havia el de resar-li els divendres, ja
que es deia que d'aquesta manera el vi que es begués
no feia mal, encara que es tractés de quantitats d'escàndol.
També era tradició encomanar la collita de la
vinya a aquest sant i, fins i tot, l'any que la verema
era abundant, rentaven una imatge del sant amb vi.
Febrer
Segon mes del calendari, el seu nom ens arriba en
record d'una divinitat romana, Februs. Coincidia amb
un període en què se celebraven actes de purificació
i cerimònies per al descans dels difunts.