festa - Fundació Lluís Carulla

68 I Tipologia de festes j celebracions I Jan Grau i Martí
provocar la mateixa evolució de la festa. La dimensió
tradicional d'una festa pot ser assumida per la comunitat
que la celebra en un marge d'anys relativament
curt. Aquest podria ser el cas, per exemple, de la Festa
de Moros i Cristians de Lleida, que té lloc al maig,
a l'entorn de la festa major de Sant Anastasi. Va néixer
al 1996, basant-se en diversos documents antics
que es remunten al 1150 i que fan referència al casament
de Peronella d'Aragó i Ramon Berenguer IV.
Només en aquests pocs anys, la festa ha arrelat perfectament
entre els lleidatans, de tal manera que ja
se l'han fet seva i la consideren tradicional, tot i que
encara és molt d'hora perquè tingui una dimensió patrimonial
més general.
És impossible desvincular el concepte de festa patrimonial
del de festa tradicional: la consciència del
patrimoni sempre reforça el sentit de pertinença. Potser
l'única diferència rau en el fet que la condició de
patrimonial, com a concepte modern, li ha de venir
donada per un reconeixement exterior a la mateixa
comunitat. Naturalment que qualsevol festa és un patrimoni
local dels qui la celebren, però ja fa temps
que el concepte de patrimoni ha pres una dimensió
més universal.
Els folkloristes del segle xix definiren un concepte
de patrimoni popular com inalterable, fent un
paral·lelisme amb el patrimoni arqueològic o artístic.
Festa dels raiers de ia
Noguera Pallaresa. Il·lustració
del llibre Costums de
Catalunya.
La festa és un patrimoni viu, considerat
com a bé cultural i simbòlic,
que mereix ser preservat, conservat,
protegit i admirat, sense
perdre òbviament el seu caire
lúdic. Jordi Bertran, Quaderns de
Cultura Popular, 1. La festa.
No és el mateix el patrimoni material que l'immateriaí;
per la seva condició física es poden aplicar al patrimoni
material mètodes de conservació que són inútils
si s'intenten aplicar a l'immaterial, atès que
aquest és intangible i evolutiu. A partir d'aquesta evidència,
l'any 1999, el Consell Executiu de la UNES­
CO va crear la distinció Proclamació d'obra mestra
del patrimoni oral i intangible de la humanitat, anomenada
col·loquialment «patrimoni immaterial». En
aquests moments Berga té presentada a la UNESCO
la candidatura de la Patum per ser declarada Patrimoni
immaterial de la humanitat.
Quan la festa té uns orígens prou antics, els seus
continguts es mantenen i la seva estructura esdevé
del tot ritual; la festa pot prendre una dimensió d'interès
en l'àmbit nacional, fins i tot universal. És en
aquests casos que pot esdevenir una festa patrimonial,
atès que el valor global de la festa té un interès
general. Exemples de festes patrimonials a nivell nacional
ho són les declarades per la Generalitat Festes
Tradicionals d'Interès Nacional. Malgrat que institucionalment
no existeixi aquesta distinció, una festa
que globalment no pugui ser considerada patrimonial
pot contenir elements que gaudeixin d'aquesta condició.
Un exemple d'això podria ser la Sardana de l'Alcalde
d'Amer, que es balla per Sant Roc; es tracta
d'una sardana singular, amb la rotllana oberta, que
per les seves connotacions comunitàries es pot consi-