festa - Fundació Lluís Carulla

El lloc natural dels actes festtus
multitudinaris fou Tera. L'església
per a l'orgia religiosa, i l'era més
gran i més cèntrica per a la profana.
De l'era, la festa major va saltar
a la plaça i l'envelat. Xavier
Fàbregas, Les arrels llegendàries
de Catalunya.
Festes de la sega. Il·lustració
de l'àlbum Costums de
Catalunya, edició de bibliòfil
de l'Institut Gràfic Oliva de
Vilanova, amb dibuixos de
Josep Ribot i textos de
Francesc Baldelló, Josep M.
Batista i Roca, Prudenci
Bertrana, Miquel Capdevila,
Aureli Capmany, Melcior Font
i Víctor Oliva.
ver-hi diades que pertanyin a més d'un cicle alhora.
La diada dels Sants Innocents, per exemple, per una
banda pertany per concepte al cicle del Carnaval, i
entronca directament amb les antigues Saturnalia romanes
pel seu contingut, però, per l'altra, s'inclou
dins el cicle de Nadal.
Per la seva importància, les diades tradicionals
també poden contenir d'altres festes. Per exemple, hi
ha diades tradicionals, com la Mare de Déu d'Agost o
la Pasqua Granada, que són dates on es concentren
festes majors; també cal esmentar el cas de Nadal,
que, per les seves característiques multidimensionals,
és una festa de caire universal que pot ser identificada
amb la majoria de tipologies: ancestral, tradicional,
social, religiosa, popular, commemorativa,
lúdica...
Festes agràries
Les festes agràries estan vinculades amb les feines
del camp i, de retruc, amb la ramaderia; s'escauen
principalment després de la collita, i la festa és més
celebrada com més bé ha anat, o bé amb l'arribada a
les valls dels ramats transhumants. Moltes festes majors
tenen un origen agrari; justament la major concentració
de festes majors s'escau a l'estiu, entre la
Nadal del 2003 I 67
sega i la verema, i en molts casos coincideixen la
data de la festa amb la recol·lecta.
Molts aplecs, concentrats la majoria a la primavera
i la tardor, es fan per propiciar les bones collites o bé
per donar-ne gràcies. Una mostra d'aplec propiciatori
de bones collites és el que té lloc per Pasqua Granada
a Bellver de Cerdanya, a l'ermita de la Mare de
Déu de Talió. Després de l'ofici, com una part essencial
del Ballet del Talió, els balladors executen unes
corrandes pel mig dels camps de blat, un antic ritual
propiciatori de bona collita.
Indirectament podem vincular a aquestes festes
d'origen antic d'altres de concepció moderna que tenen
un caire entre turístic i identitari. Les seves característiques
giren a l'entorn d'elements tradicionals
de l'agricultura i la ramaderia, com la Festa de la
Transhumància del Lluçanès o les Festes de Segar i
Batre de la Fuliola.
Festes tradicionals i festes patrimonials
Una festa tradicional rep aquesta consideració
quan la comunitat que la celebra l'ha assumida plenament,
es repeteix cíclicament i els seus continguts
són els mateixos amb les lleugeres variants que pot