16 I Orígens del calendari festiu j tradicional català I Albert Rumbo i Soler dies després trobarem la Setmana Santa i Pasqua Florida, i cinquanta dies més tard ta Segona Pasqua, Granada o Cinquagesma. Aquest cicle es clou amb el Corpus, diada que se situa entre trenta dies abans de Sant Joan i la diada del Baptista. Calendaris que han influït en el nostre Sens cap mena de dubte, els primers calendaris dels quals som hereus són els calendaris que s'estructuren entorn dels cicles naturals del sol i la lluna. I, d'aquests dos, el primer que s'utilitzà fou el lunar, la mostra més antiga del qual s'ha documentat en un os trobat a la Dordonya. Es tracta d'un os amb tot d'incisions circulars que semblen representar el curs de la lluna durant dos mesos i mig, i al qual els arqueòlegs atorguen una antiguitat de trenta mil anys. Un altre objecte a remarcar és la Venus de Laussel, datada de fa vint-i-set mil anys, la qual ens mostra una dona embarassada que aguanta una banya amb tretze osques. Aquesta figureta femenina podria representar un calendari basat en l'any lunar i ensems ja ens podria mostrar el tradicional caràcter femení de la lluna. El motiu pel qual la lluna fou el primer referent que l'espècie humana va utilitzar per tal d'estructurar el temps és ben clar: la lluna canvia constantment i resulta molt més fàcil d'observar, creixent i decreixent, de manera que, a simple vista, hom pot observar-ne el canvi d'un dia per l'altre. Contràriament, el sol no canvia, i el seu cicle és molt més llarg que les llunacions. Així, mentre el cicle del sol és de tres-cents seixanta-cinc dies i escaig, cadascuna de les quatre fases de la lluna té una durada aproximada d'una setmana. Calendari lunar A banda dels referents prehistòrics, els calendaris lunars són els més antics a la majoria de civilitzacions, molt especialment a la Mediterrània. Així, des dels grecs fins als xinesos, passant pels mesopotàmics, els jueus i els musulmans, la major part de les cultures antigues, amb l'excepció de l'egípcia, disposaren d'un primer calendari lunar. Encara avui, el calendari musulmà es basa exclusivament en el cicle lunar, motiu pel qual cada trenta-tres anys musulmans es corresponen a trenta-dos dels nostres. Habitual ment, aquests calendaris alternaven dotze mesos de vint-i-nou i trenta dies, fins a un total de tres-cents cinquanta quatre o tres-cents cinquanta-cinc dies, segons els anys. Malgrat aquests desajustaments en relació amb l'any solar, aquest calendari resultava extremadament útil perquè es troba dividit en quatre fases fàcilment observables: lluna nova, quart creixent, lluna plena i quart minvant. Calendari solar Per la seva banda, el calendari solar també presenta quatre fases, que coincideixen amb les quatre estacions (primavera, estiu, tardor i hivern), i la seva durada és marcada per dues passades del sol pel mateix equinocci. De fet, les quatre estacions concorden amb les quatre fases de la lluna: creixent, plena, minvant i nova, vers primavera, estiu, tardor i hivern. Tal com acabem de comentar, només els antics egipcis disposaren d'un calendari solar, dividit en dotze mesos de trenta dies i amb l'afegit anual de cinc dies suplementaris. Ara bé, aquest calendari no s'havia basat en observacions astronòmiques, sinó en consideracions agrícoles, ja que, en l'època d'elaboració del calendari, la sortida per l'horitzó de l'estrella Sírius coincidint amb el sol tenia lloc just abans que es produís la crescuda del Nil, motiu pel qual es va prendre com a origen del calendari. El fet que aquest tingués tres-cents seixanta-cinc dies va provocar un desfasament aproximat d'un mes cada cent vint anys i, gradualment, els egipcis anaren adoptant un calendari basat en el cicle de la lluna. En l'àmbit festiu, d'aquest calendari encara avui ens resta un element prou significatiu com és la celebració dels solsticis i els equinoccis, els quals, malgrat haver estat convenientment cristianitzats, continuen presents al calendari festiu, amb una important presència del foc i les fogueres. El foc és, per excel·lència, el millor imitador de l'astre rei, i és per aquest motiu que un gran nombre de cultures n'han celebrat els punts culminants amb grans fogueres, la representació més perfecta que els humans podien fer del sol. Altres calendaris que influïren, en major o menor mesura, en el nostre foren el celta, l'hebreu i el romà. La refosa de tots aquests, la trobem en el calendari li-
El tractor ha substituït la mula, rinsecticida ha reduït les malures. Però una veu molt fonda li diu al pagès que la lluna regeix el ritme de la vida, i, sense creureho ni deixar de creure-ho, amb un escepticisme murri però pragmàtic, continua fitant el cel: per a ell el firmament continua essent el de sempre. Xavier Fàbregas. Les arrels llegendàries de Catalunya. El cicle de l'any i les feines agrícoles estan molt ben representats en el Tapís de la Creació, segles xi-xii, que es conserva ai IVIuseu de la Catedral de Girona, (Foto Escudo de Oro, Alfa- Omega) Ball del despertar o Cacera de l'Ós, a Prats de Molló, anunci de l'arribada del bon temps i model de carnaval en l'àmbit rural. (Foto Arxiu Joan Amades - CPCPTC) ÈL·. %^^vj^ Nadal del 2003 I 17
Change language