plana oberta 223 in-fàn-ci-a juliol agost <strong>2018</strong> 5 FOTO: E. B. M. PA AMB XOCOLATA DE TONA
plana oberta juliol agost <strong>2018</strong> 6 zació del comerç de proximitat i, per tant, negoci al poble o barri, la implicació de l’entorn en el benestar dels infants i, per tant, la corresponsabilitat educativa, fruit de la xarxa de relacions i la implicació educativa dels equips no docents de l’escola, entre altres. I l’externalització dels equips docents? La gestió directa de l’escola per part de l’equip de mestres implica empoderament dels equips: mestres que decideixen, proposen i són responsables finals del que passa a l’escola. Aquest sentit de la responsabilitat requereix implicació i lluita per l’escola i els infants, sense interlocutor. Això posa els ajuntaments en la tessitura d’haver d’escoltar i debatre. Externalitzar implica una despreocupació: «l’empresa i/o cooperativa» se n’ocupa, però a compte de què? En molts casos a compte de les condicions laborals dels professionals i dels equipaments. No volem dir que les cooperatives de gestió no treballin per al benestar dels infants, sinó que les polítiques públiques passen per externalitzar serveis en comptes d’ocupar-se’n. En una altra escola m’exposaven les dificultats que té l’equip docent amb les famílies, cada vegada més formades, però sovint confoses i sense adonar-se que la sobreprotecció a la infància és un entorpiment al desenvolupament. M’explicaven com treballen conjuntament família i escola de manera compartida, partint de principis sovint contradictoris. Aquestes mateixes mestres, que creuen en la relació família-escola com a valor educatiu, exposaven la dificultat del treball en equip. Més enllà de les particularitats que s’han de superar per saber treballar cooperativament per un projecte, se’ls afegia la inestabilitat de la plantilla de mestres, que canvia sovint per les condicions laborals o els obstacles per formar-se conjuntament amb uns calendaris i uns horaris impossibles. I, malgrat tot el que hem exposat, hem de dir que tots aquests professionals treballen molt bé, somriuen, engeguen projectes, es formen i s’indignen amb qui no respecta els drets dels infants i de les escoles 0-3. Tot i aquest reguitzell de greuges, les escoles que he visitat treballen amb els infants i per als infants. La importància de l’etapa 0-3 no és discutible. No ho ha sigut mai, però en l’actualitat, i gràcies als últims estudis de neuroeducació, sabem que les funcions executives bàsiques, les relacions socials i el desenvolupament integral del cos i la ment es dona dins els sis primers anys de vida, i de manera molt especial en els tres primers. D’alguna manera, les formes de pensar sobre aquesta etapa, de dirigir-se i parlar als infants o als professionals que se n’ocupen, posa en evidència el menysteniment a què estan sotmesos. Sovint són polítiques, comentaris afables i divertits en la forma, però poc considerats en el fons. La professió de docent d’educació infantil no és només un treball d’escola, sinó que va més enllà. És in-fàn-ci-a 223