TAST JULIOL-AGOST 2018

plana oberta
juliol agost 2018
6
zació del comerç de proximitat i,
per tant, negoci al poble o barri, la
implicació de l’entorn en el benestar
dels infants i, per tant, la corresponsabilitat
educativa, fruit de la
xarxa de relacions i la implicació
educativa dels equips no docents
de l’escola, entre altres. I l’externalització
dels equips docents? La
gestió directa de l’escola per part
de l’equip de mestres implica
empoderament dels equips: mestres
que decideixen, proposen i
són responsables finals del que
passa a l’escola. Aquest sentit de la
responsabilitat requereix implicació
i lluita per l’escola i els infants,
sense interlocutor. Això posa els
ajuntaments en la tessitura d’haver
d’escoltar i debatre. Externalitzar
implica una despreocupació:
«l’empresa i/o cooperativa» se n’ocupa,
però a compte de què? En
molts casos a compte de les condicions
laborals dels professionals
i dels equipaments. No
volem dir que les cooperatives de
gestió no treballin per al benestar
dels infants, sinó que les polítiques
públiques passen per
externalitzar serveis en comptes
d’ocupar-se’n.
En una altra escola m’exposaven
les dificultats que té l’equip docent
amb les famílies, cada vegada més
formades, però sovint confoses i
sense adonar-se que la sobreprotecció
a la infància és un entorpiment
al desenvolupament. M’explicaven
com treballen conjuntament
família i escola de manera
compartida, partint de principis
sovint contradictoris. Aquestes
mateixes mestres, que creuen en
la relació família-escola com a valor
educatiu, exposaven la dificultat
del treball en equip. Més enllà de
les particularitats que s’han de
superar per saber treballar cooperativament
per un projecte, se’ls
afegia la inestabilitat de la plantilla
de mestres, que canvia sovint
per les condicions laborals o els
obstacles per formar-se conjuntament
amb uns calendaris i uns
horaris impossibles.
I, malgrat tot el que hem exposat,
hem de dir que tots aquests
professionals treballen molt bé,
somriuen, engeguen projectes, es
formen i s’indignen amb qui no
respecta els drets dels infants i de
les escoles 0-3. Tot i aquest reguitzell
de greuges, les escoles que he
visitat treballen amb els infants i
per als infants.
La importància de l’etapa 0-3
no és discutible. No ho ha sigut
mai, però en l’actualitat, i gràcies
als últims estudis de neuroeducació,
sabem que les funcions executives
bàsiques, les relacions socials
i el desenvolupament integral del
cos i la ment es dona dins els sis
primers anys de vida, i de manera
molt especial en els tres primers.
D’alguna manera, les formes de
pensar sobre aquesta etapa, de
dirigir-se i parlar als infants o als
professionals que se n’ocupen,
posa en evidència el menysteniment
a què estan sotmesos. Sovint
són polítiques, comentaris afables
i divertits en la forma, però poc
considerats en el fons.
La professió de docent d’educació
infantil no és només un treball
d’escola, sinó que va més enllà. És
in-fàn-ci-a 223