plana oberta 223 in-fàn-ci-a juliol agost <strong>2018</strong> 7 FOTOS: E. B. M. PA AMB XOCOLATA DE TONA
plana oberta juliol agost <strong>2018</strong> 8 FOTO: E. B. M. PA AMB XOCOLATA DE TONA una tasca de compromís amb les persones, i necessitem que tothom s’hi impliqui. Cadascú de nosaltres, mestres, polítics i ciutadans, tenim una responsabilitat social amb els nens i les nenes, i és temps que els menyspreus, encara que a vegades subtils, siguin interpellats. No amb ànim d’ofendre ningú, ni de corregir, sinó per evidenciar que encara no respectem prou un col·lectiu especialment indefens com és la infància, un respecte que es transmet amb els significats de les paraules, però sobretot amb el sentit del text, amb el to i amb la dignitat de qui està parlant del gran bé del país, dels ciutadans petits, d’un col·lectiu poc representat i on les violències suaus no s’entenen com a ofenses. Pobles i ciutats que els expulsen dels espais comuns, places i carrers i els releguen a parcs infantils simplificats i que a més els aïllen amb tanques, dibuixos estereotipats per cridar l’atenció, publicitat que els tracta com a objectes, moda que els sexualitza prematurament, infantilismes en el llenguatge, «zones aparcament» a grans superfícies comercials disfressades de joc, que són en realitat parquímetres per a infants, menús infantils que els deseduquen el paladar…, una llista malauradament més llarga del que voldríem per parlar de la manera com tractem sovint els infants. Estarem d’acord, segur, que la dignitat de l’individu no es mesura per l’alçada, ni pel pes o pels anys que fa que viu a la Terra, però en canvi fem i diem coses als infants que no toleraríem que ens les fessin o diguessin d’adults. La fragilitat no està en les nenes i els nens petits, sinó en els adults. Els adults que no prenem decisions valentes i que no seguim sovint allò que de cor sabem. Sigueu valents, doncs. En definitiva, siguem coratjosos i treballem per la infància, la cultura i l’educació. Deia Maria Montessori (La descoberta de l’infant, 2001) que el nostre deure inexcusable és ajudar el nen a fer actes útils i intel·ligents, i això només es fa amb una escola cuidada, amb unes mestres formades i amb unes polítiques respectuoses amb les persones que no prioritzin l’economia i l’èxit personal. Educar és una tasca llarga i difícil que depèn de tota una comunitat implicada i responsable. • in-fàn-ci-a 223 Berta Vila, mestra d’educació infantil, psicopedagoga, professora i coordinadora del Grau en Mestre de la Universitat de Vic.