TAST JULIOL-AGOST 2018

plana oberta
juliol agost 2018
8
FOTO: E. B. M. PA AMB XOCOLATA DE TONA
una tasca de compromís amb les
persones, i necessitem que tothom
s’hi impliqui. Cadascú de nosaltres,
mestres, polítics i ciutadans,
tenim una responsabilitat social
amb els nens i les nenes, i és temps
que els menyspreus, encara que a
vegades subtils, siguin interpellats.
No amb ànim d’ofendre ningú,
ni de corregir, sinó per evidenciar
que encara no respectem prou
un col·lectiu especialment indefens
com és la infància, un respecte
que es transmet amb els significats
de les paraules, però sobretot
amb el sentit del text, amb el to i
amb la dignitat de qui està parlant
del gran bé del país, dels ciutadans
petits, d’un col·lectiu poc representat
i on les violències suaus no
s’entenen com a ofenses.
Pobles i ciutats que els expulsen
dels espais comuns, places i carrers
i els releguen a parcs infantils simplificats
i que a més els aïllen amb
tanques, dibuixos estereotipats
per cridar l’atenció, publicitat
que els tracta com a objectes,
moda que els sexualitza prematurament,
infantilismes en el llenguatge,
«zones aparcament» a
grans superfícies comercials disfressades
de joc, que són en realitat
parquímetres per a infants,
menús infantils que els deseduquen
el paladar…, una llista malauradament
més llarga del que voldríem
per parlar de la manera com tractem
sovint els infants.
Estarem d’acord, segur, que la
dignitat de l’individu no es mesura
per l’alçada, ni pel pes o pels anys
que fa que viu a la Terra, però en
canvi fem i diem coses als infants
que no toleraríem que ens les fessin
o diguessin d’adults. La fragilitat
no està en les nenes i els nens
petits, sinó en els adults. Els adults
que no prenem decisions valentes i
que no seguim sovint allò que de
cor sabem. Sigueu valents, doncs.
En definitiva, siguem coratjosos
i treballem per la infància, la cultura
i l’educació. Deia Maria Montessori
(La descoberta de l’infant,
2001) que el nostre deure inexcusable
és ajudar el nen a fer actes
útils i intel·ligents, i això només
es fa amb una escola cuidada,
amb unes mestres formades i amb
unes polítiques respectuoses amb
les persones que no prioritzin l’economia
i l’èxit personal. Educar
és una tasca llarga i difícil que
depèn de tota una comunitat
implicada i responsable. •
in-fàn-ci-a 223
Berta Vila, mestra d’educació
infantil, psicopedagoga, professora i
coordinadora del Grau en Mestre
de la Universitat de Vic.