TAST JULIOL-AGOST 2018

2
Davantal
3
DD AVANTAL
juliol-agost ´18
400
Presentació
Aquest estiu de 2018 ha arribat al número 400 i ens ha
semblat que valia la pena celebrar-ho. De manera que,
amb l’exemplar que teniu a les mans, hem volgut trencar
amb la cadència habitual de la revista i regalar-nos-en un
que surt de la norma. Començant pel nombre de pàgines,
que dupliquen les dels números ordinaris, i seguint per
l’estructura interna; no hi trobareu, doncs, les seccions
consuetudinàries: «Editorial», «Monogràfic», «Escola»,
«Mirades» i «Ressenyes i novetats».
El gruix del número està dedicat a fer memòria dels 50
anys de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Hi estàvem
en deute perquè l’associació que ens empara va arribar a
aquesta fita emblemàtica l’any 2015 i nosaltres no vam ser
prou previsors, i algunes coses no es van esdevenir com les
havíem planejat, per commemorar com es mereixia aquesta
efemèride. Ho fem avui amb aquest número extraordinari.
No hi trobareu una història exhaustiva i prolixa ni presentada
cronològicament, sinó una aproximació rigorosa, però
inacabada, dels grans eixos que han marcat el seu itinerari
i una interpretació raonable, naturalment discutible, però
ben fonamentada i ben argumentada, de les línies seguides,
de les prioritats establertes en funció de les necessitats
del moment i dels contextos, i de les decisions preses; una
recerca de base i uns criteris valoratius que sens dubte
constituiran un punt de partida valuosíssim per a estudis
més focalitzats, extensos i aprofundits.
Es presenta en tres parts: la primera, que és la més breu,
fa referència a les Sessions de Pedagogia (1963-1976), el
precedent més immediat de l’Escola de Mestres Rosa Sensat.
La segona abasta els primers 17 anys de l’Associació,
de 1965 a 1982, i l’ha escrita Josep González-Agàpito;
i la tercera, de 1983 a 2015, és obra de
Joan Soler, Maria Nadal i Anna Palomar.
A tots ells els volem expressar el nostre
agraïment més fervent.
Abans d’aquesta «Història», però, hi
podreu llegir dues seccions. En aquest
«Davantal», que obre la revista, hi
trobareu la introducció, que vol explicarne
amb brevetat i claredat l’estructura i el
contingut, i una salutació de la presidenta
de l’Associació, Francina Martí.
A continuació, sota el nom de «Fundadors»,
publiquem els articles de quatre
dels fundadors de Rosa Sensat: Maria
Antònia Canals, Maria Teresa Codina,
Jordi Cots i Pere Darder. Són textos escrits
l’any 2015, l’any del cinquantenari, que
hem volgut deixar tal com foren redactats
malgrat el temps passat. Com és sabut,
els fundadors foren set; malauradament,
però, dos d’ells ja són morts —Enric Lluch
i Marta Mata— i la que falta, Anna Maria
Roig, no està en condicions d’escriure per
problemes de salut.
I després de la «Història de Rosa Sensat»
hi hem encabit dues seccions més. La
primera, «Amics», conté les reflexions, els
posicionaments, la gratitud, les paraules
amistoses d’alguns amics i amigues de
l’Associació de fora de Catalunya que,
per un motiu o altre, hi han mantingut
vincles professionals i afectius al llarg
d’aquests anys. Són textos arribats també
a la redacció l’any 2015, però creiem
que conserven tot el sentit i tot el valor;
els seus autors: Nerea Alzola (País Basc),
Guadalupe Jover (Madrid), Ema Disego,
Sara Minster i Lala Mangado (Uruguai),
Philippe Meirieu (França), Peter Moos
(Regne Unit), Aurora Ruiz i Helena M.
Juárez (Madrid), Carmen Silveira (Brasil)
i Francesco Tonucci (Itàlia).
I la segona i última, que hem titulat «Revista»,
parla de nosaltres, de PersPectiva
escolar. El primer article de la secció fa
una llista de totes les persones que, al
llarg d’aquests 44 anys, han format part
del seu consell de redacció, un òrgan
viu que, des de fa molts anys, es reuneix
mensualment per planificar, revisar i
acordar els continguts i la línia editorial
de la revista. Han estat, en total, 56. Però
n’hi ha una que les representaria totes:
la Mercè Comas. No solament perquè hi
ha romàs 34 anys —tota una vida—, sinó
també perquè ha treballat amb els quatre
directors que ha tingut la revista, perquè
durant molts anys n’ha estat directora
adjunta, l’ànima i la persona que sempre,
sobretot en moments de traspàs o de
tensió, ha vetllat per la seva continuïtat,
qualitat i permanència.
Venen després dos articles escrits per un
mateix autor, l’Antoni Poch —19 anys al
consell de redacció—, que rememora i recrea
els períodes en què la revista va estar
sota la direcció de Jordi Tomàs (des de la
seva sortida, el 1974, fins al 1996) i de
Carme Tomàs (de 1996 a 2005). Tanquem
la publicació amb dos textos escrits pels
seus dos darrers directors, Miquel Àngel
Essomba (de 2006 a 2013) i Xavier Besalú,
que ho és des de 2013.