Més de 300 llibres per a regalar aquest Nadal

46
vilaweb.cat
Divendres, 17 de desembre de 2021
LOURDES MATEU
TXELL PARTAL
Dos anys després de l’arribada de
la covid-19 al món, encara hi ha
molts dubtes al voltant del virus.
I un dels principals desafiaments
pendents té relació amb la covid
persistent. És a dir, aquells casos en
què, malgrat haver passat la malaltia
de manera lleu o moderada, tres mesos
després de la infecció encara continuen
els símptomes. Alguns són molt invalidants,
com ara dolor muscular constant
i una boira mental constant que no deixa
pensar nítidament. L’edat mitjana de
les persones amb aquests símptomes se
situa al voltant dels quaranta
anys, i hi predominen les
dones. De moment, no se’n
saben les causes i, per tant,
és molt complicat trobar-hi
una cura. A més, costa molt
d’aconseguir un diagnòstic.
La majoria de pacients passen
per molts metges abans no
els diagnostiquen covid persistent.
És més, n’hi ha molts
que abans són diagnosticats
erròniament d’angoixa, ansietat
o depressió.
Parlem de tot plegat amb la doctora
Lourdes Mateu, cap de la unitat de covid
persistent de l’Hospital Germans Trias
i Pujol impulsada per la Fundació Lluita
contra la Sida i les Malalties Infeccioses.
—Quins són els avenços més importants?
—El més important és que el 6 d’octubre
l’OMS va definir què era la covid persistent.
Fins llavors no tenien una definició
clara, i si mireu els articles on es parla
de probable covid persistent veureu que
hi ha pacients molt heterogenis. Hi ha
qui parla de pacients hospitalitzats, que
continuen tenint símptomes al cap d’un
mes. No és això. Ara l’OMS diu que ho
són aquells pacients que continuen amb
simptomatologia tres mesos després de
la infecció. Ara tothom qui fa recerca parlarem
del mateix, i podrem saber coses
com ara quina és la prevalença real, que
encara no la tenim. Hi ha articles que la
situen al 50%, però parlen de pacients
hospitalitzats que ara no serien considerats
de covid persistent. L’opció més
acceptada parla del 10%. Però en realitat
no ho sabem. Passa igual amb els factors
de risc. Amb la definició de l’OMS, això
hauria de millorar.
Parlem d’un problema de salut pública real.
Aproximadament, entre un 10% i 15% dels
pacients infectats pel virus faran una covid
persistent
—El principal problema és que no se sap
què produeix aquesta simptomatologia?
—Queden molts dubtes per resoldre.
Encara no sabem el perquè de tot plegat.
Hi ha pacients molt diferents i, per tant,
probablement les causes també són diferents.
Cal que categoritzem bé aquests
grups, per tal de saber les possibles causes
de la persistència dels símptomes.
Parlem d’un problema de salut pública
real. Aproximadament, entre un 10%
i 15% dels pacients infectats pel virus
faran una covid persistent. És molta
gent. A Catalunya, per exemple, vol dir al
voltant de 100.000 persones. Encara n’hi
ha moltes sense diagnosticar.
—Com dèieu, són símptomes molt diversos,
per tant, malgrat que actualment
els coneixem com a covid persistent,
podria ser que parléssim de diferents
síndromes?
—Probablement són diferents síndromes,
malgrat que només parlem d’un. Els
pacients no es comporten igual. Potser
d’aquí a uns anys podrem parlar de diverses
malalties. Però per saber tot això
cal invertir-hi recursos.
—I no se n’inverteixen?
—Als Estats Units ho tenen molt clar,
ja han invertit 1,5 bilions
d’euros en la investigació
d’aquesta síndrome.
Però a Europa, Espanya
i Catalunya s’ha invertit
molt poc en recerca. Si els
polítics s’adonessin que
la major part dels afectats
són en plena vida laboral
–l’edat mitjana és de 40
anys a 50–, hi farien alguna
cosa. Penseu que això
representa que un 25%
dels pacients amb covid
persistent necessiten la baixa laboral, i un
45%, una adaptació del seu lloc de feina.
Si fessin comptes, estic convençuda que
invertirien més diners en aquesta patologia.
A la nostra unitat, aquest últim any
ens hem dedicat a perfilar els pacients amb
covid persistent. Som en una fase inicial,
encara tardarem a saber quina n’és la causa.
Aquest tipus de recerca necessita temps.
Mentrestant, també cal que s’inverteixi en
assaigs clínics per a trobar un tractament.
Hem d’anar provant. També és important
saber si algun medicament no funciona.
—I ara el problema és que a molta gent
els donen l’alta tot i que continuen tenint
símptomes.