Més de 300 llibres per a regalar aquest Nadal

76
ANÀLISI
vilaweb.cat
Divendres, 17 de desembre de 2021
Els dos grans procediments
La qüestió de la immunitat
sobrevola tot el procés de resolució
dels dos grans casos
en litigi a Europa: la demanda
contra el suplicatori presentada
pels eurodiputats exiliats
i les qüestions pre-judicials
presentades per Llarena. No
serà fins ben entrat el 2022
que el Tribunal de Luxemburg
els pugui resoldre. I tant pot
ser que ho faci alhora com
que abans en resolgui un dels
dos. Per això, el blindatge de
la immunitat abans de la resolució
de les pre-judicials és
fonamental.
Tant si arriba més aviat com
més tard, les respostes que
el tribunal europeu doni a les
preguntes de Llarena determinaran
la resolució de la batalla
de l’exili. Perquè el TJUE
interpel·larà a la sentència
directament el Tribunal Suprem
espanyol, que li demana
que aclareixi els criteris amb
què un estat pot rebutjar una
euroordre. Llarena ho va demanar
a la desesperada quan
va veure que Bèlgica refusava
definitivament l’extradició de
Lluís Puig. I veia a venir que
també passaria amb Puigdemont.
De manera que el control
de la causa dels exiliats
ja no el té el Suprem, sinó el
Tribunal de Luxemburg.
Llarena vol saber si els arguments
de Bèlgica per a rebutjar
l’euroordre, com el fet
de qüestionar la competència
del Tribunal Suprem espanyol
per a fer l’enjudiciament, o
qüestionar, d’acord amb un
grup de treball de l’ONU, que
a l’estat espanyol es respectessin
els drets fonamentals,
són vàlids. I també li demana
si podria tornar a emetre
una euroordre contra Lluís
Puig. Però, de retruc, Llarena
dóna l’opció a les defenses
d’exposar arguments i plantejaments
sobre la validesa
de les euroordres, i amb precedents
com el del cas WS,
per demanar si no s’hauria
d’impedir que un ciutadà fos
sotmès a un nou procés de detenció
i d’extradició quan un
estat membre de la UE ja l’ha
desestimada amb sentència
ferma.
És el cor de la batalla judicial
europea, que té un altre episodi
clau a la demanda contra
el Parlament Europeu per les
irregularitats en l’aprovació
del suplicatori contra Puigdemont,
Comín i Ponsatí. Si
la justícia europea tombés el
suplicatori, el cop polític, i no
tan sols judicial, seria formidable.
Perquè no n’hi ha cap
precedent, perquè certificaria
que no tan sols s’han vulnerat
els drets de tres eurodiputats,
sinó que s’ha malmès la
institució sencera, perquè la
demanda va adreçada contra
el parlament.
Aquell dia que no els van
deixar entrar
Però segurament, abans no
es resolguin aquests dos
expedients, se’n podria resoldre
un altre, el que té a
veure amb les credencials
de Puigdemont i Comín com
a eurodiputats. Antonio Tajani,
el president sortint de
l’eurocambra, ho va impedir,
tot fent cabal de la
consigna de les autoritats
espanyoles d’impedir-los
d’exercir com a eurodiputats
si abans no juraven presencialment
la constitució
espanyola. Van presentar
unes cautelars al Tribunal de
Luxemburg per poder accedir
a l’eurocambra el dia que
es constituïa, el 2 de juliol de
2019, però els les van denegar.
I el desembre d’aquell
any, l’endemà de la sentència
del TJUE que reconeixia
la immunitat de Junqueras,
el tribunal va anul·lar
aquella decisió prèvia i va
permetre que també Puigdemont
i Comín poguessin
exercir d’eurodiputats amb
caràcter retroactiu des del
moment que van ser proclamats
electes. I la demanda
de fons continua viva i és
a punt de passar a la fase
de la vista oral, que es farà
el mes vinent. L’objectiu
és que quedi clar i ben fixat
que les autoritats espanyoles
no poden imposar com a
condicionant per a accedir
al càrrec d’eurodiputat fórmules
de jurament o accions
similars.
Si totes aquestes peces, durant
l’any vinent, van encaixant,
els exiliats tindran moltes
més eines jurídiques per a
poder tornar. Encara queda
força camí per a arribar-hi i hi
ha una incertesa lògica sobre
quina serà la resposta final
de la justícia europea i sobre
els matisos i els marges d’interpretació
que pugui donar.
Però el camí ja és traçat i s’hi
comença a caminar.
Hi ha una incertesa
lògica sobre quina
serà la resposta
final de la justícia
europea i sobre els
matisos i els marges
d’interpretació que
pugui donar. Però
el camí ja és traçat
i s’hi comença a
caminar