Més de 300 llibres per a regalar aquest Nadal

73
vilaweb.cat
Divendres, 17 de desembre de 2021
REPORTATGE
A Ciutadella s’ha retardat tant com s’ha
pogut el debat sobre si les dones han de
cavalcar o no, sobre si seria convenient o
no que ja junta de nobles deixàs d’exercir
el poder de lobby com fan ara i es limitassin
a representar un paper durant dos dies...
ra de 1936-1939 era l’ajuntament que tenia el control de la
festa. Ho va deixar escrit Jaume Marquès al llibre Funcions de
l’Ajuntament de Ciutadella en les festes de Sant Joan, publicat
per Editorial Menorca.
L’etnomusicòleg Amadeu Corbera, al llibre Les festes de Sant
Joan de Ciutadella. Sota l’ombra del poder, editat per Lleonard
Muntaner, resol un altre oblit de Pons Lluch: fins l’any 1946 els
membres de les famílies nobles de Ciutadella no es constitueixen
en Junta de la Nobleza i comuniquen al batlle que a partir
d’aquell moment la festa serà cosa seva. Fins al punt que el dia
de Sant Joan, quan caixers i cavallers es disposen a fer els jocs
medievals del Pla, el Caixer Senyor va a l’ajuntament a convidar
la corporació municipal perquè hi vagin com a espectadors.
I ara aquesta claríssima connivència de la noblesa amb el règim
guanyador de la guerra, amb el franquisme, per a controlar una
festa que era popular, és tradició.
Per tant, aquest “sempre” que addueixen aquells qui volen una
festa fossilitzada és molt més recent que no sembla.
Consuelo Marquès. Ferreries, Sant Bartomeu de 1970
El debat sobre la presència de les dones a les festes de Sant Joan
de Ciutadella arriba amb cinquanta anys de retard. Cinquanta-un,
per a ser més exactes, perquè l’any 1970 Consuelo
Marquès, que en tenia dinou, va sortir com a cavallera a les
festes de Sant Bartomeu de Ferreries, la població que hi ha més
a prop de Ciutadella.
Nina Marquès, madona de s’Ullestrar, ho recorda. “Jo era molt
jove quan va sortir na Consuelo a Ferreries. Jo era a la plaça i
va sortir amb tota normalitat, i als altres pobles de Menorca
també surten. Què passa? Som especials a Ciutadella?”
Tradicionalment, Sant Bartomeu és viscut com un segon Sant
Joan pels ciutadellencs, que el 23 d’agost reviuen, a la plaça
de l’Església, els caragols de dos mesos enrere. Consuelo
va obrir un camí que moltes dones han continuat i així han
gaudit de les festes a tots els pobles de l’illa. A tots, llevat
de Ciutadella.
Les festes de Sant Joan són considerades pels ciutadellencs
l’essència i l’originalitat. I les dels altres pobles, una còpia,
una imitació. Unes festes de marca blanca sense uns protocols
tan ferris, inamovibles i, presumptament, tan arrelats al pou
de la història.
En el cas de la resta de municipis, qui gestiona les festes patronals
és l’ajuntament. No hi ha cap representació de la noblesa
que les presidesqui, sinó que el paper prominent el té el batlle
o la batllessa, i és ell, o una persona que el representa, que
presideix la cavalcada.
Mentrestant, a Ciutadella s’ha retardat tant com s’ha pogut
el debat sobre si les dones han de cavalcar o no, sobre si seria
convenient o no que ja junta de nobles deixàs d’exercir el poder
de lobby com fan ara i es limitassin a representar un paper
durant dos dies...
Però ara Pandora tresca a lloure i contempla com, una setmana
cada any, les dones de Ciutadella tornen a l’edat mitjana,
donen la raó a Joan Fedelich i es limiten a mirar la festa des
de baix. Amb tot, Nina Marquès, madona de s’Ullestrar, està
convençuda que això durarà molt poc i que les coses cauran
pel seu pes. De moment, aquest dissabte hi ha convocada una
concentració feminista per a reivindicar el paper de la dona a
la festa.