Més de 300 llibres per a regalar aquest Nadal

60
vilaweb.cat
Divendres, 17 de desembre de 2021
MARTA DAVIU
Si s’ha fet algun piulet
contra l’infant de Canet,
nosaltres no ens en
responsabilitzem perquè
no parlem d’aquestes
famílies, sinó de les
altres, de les que sí que
volen el català
salvar-lo. Ara mateix l’única cosa que fan
és rentar-se la cara, deixar tota la situació
en mans dels centres i no fer res més
que passar-se la pilota. També cal fer una
crida a la desobediència: els estudiants
hem d’exigir que se’ns facin les classes
en català i cal que els professors no acatin
la sentència, sobretot les direccions dels
centres. Cal desobeir la sentència i continuar
fent classes en català. Blindar-lo,
perquè corre perill, desapareix d’aules i
patis. I el model d’immersió lingüística
ha demostrat ser veritablement efectiu.
A més, des del 2005, només vuitanta
famílies han demanat l’escolarització
en castellà...
—La sentència afecta escoles i instituts,
però com creieu que han de reaccionar
les universitats? Darrerament, s’ha
parlat força de la reculada del català a la
universitat.
—Per molt que el pla docent digui que la
classe és en català, si un alumne demana
que es faci en castellà sovint s’acaba canviant.
Hem d’alçar la veu i dir que volem
la classe en català. Com a moviment estudiantil,
l’any passat vam presentar al
conjunt de rectors un compromís contra
la crisi educativa. Un dels punts exigia
un 80% de català a les universitats. Es
treballa perquè s’acabi fent efectiu.
—Alguns professors potser no es veuran
amb cor de desobeir.
—Evidentment, sempre ens hi juguem
una mica, però és que ens hi juguem
una llengua. I el català no és tan sols
una llengua, forma part de la història,
la cultura i la identitat dels Països Catalans.
Empatitzem amb els professors,
i per això fem la crida a la Generalitat
i al Departament d’Educació perquè
prenguin mesures d’una vegada i deixin
de rentar-se la cara i fer veure que no
veuen res. Si el govern hagués blindat fa
anys el català, ara ens trobaríem en una
situació lingüística menys perillosa. Es
renten la cara dient que no patim, que
tranquils, que no s’acabarà aprovant...
Pensant que això farà que demà el català
deixi de perillar.
—Com valoreu la resposta social en
general?
—Mobilitzar-se és essencial en tots els
atacs que rebem als Països Catalans diàriament
i de manera recurrent de l’estat
espanyol. Ara, també cal que les persones
que parlem català prenguem consciència
de l’emergència lingüística. Cal que anem
al teatre i parlem català, que parlem català
a les escoles, als fills i filles... Diuen que
una llengua no desapareix perquè qui no
la sap no l’aprèn, sinó perquè qui la sap
no la parla. La responsabilitat màxima
és del govern, però la responsabilitat
individual també és important.
Estudiants i professors s’aixequen i
diuen prou a la marginació del català
—Per acabar, volia preguntar-vos per
la campanya mediàtica que hi ha contra
entitats i persones que s’oposen a
la sentència del 25%. Fins i tot us han
esmentat en algun article a la premsa
espanyola. Què en penseu?
—És un escàndol i diuen coses que ni tan
sols són certes. També circulen fotografies
meves per xarxes amenaçant-me,
però ho miro poc i no m’hi faig mala sang.
Juguen al joc de sempre, a aquest paper
victimista de fer-nos terroristes, encara
que l’únic que defensem sigui una evidència:
que cal fer alguna cosa en aquesta
situació d’emergència lingüística. Si s’ha
fet algun tweet contra l’infant de Canet,
nosaltres no ens en responsabilitzem
perquè no parlem d’aquestes famílies,
sinó de les altres, de les que sí que volen
el català.