Més de 300 llibres per a regalar aquest Nadal

More documents

Recommendations

Info

74 vilaweb.cat Divendres, 17 de desembre de 2021 ANÀLISI Moviments sigil·losos a Luxemburg: així s’anirà resolent el 2022 la batalla dels exiliats Les peces del trencaclosques són totes damunt la taula del Tribunal de Luxemburg, i aquest any vinent s’acabaran d’encaixar JOSEP CASULLERAS NUALART Les peces del trencaclosques són totes damunt la taula del Tribunal de Luxemburg, i aquest any vinent s’acabaran d’encaixar. Serà el moment de la resolució judicial del gran litigi dels exiliats contra la justícia espanyola per la persecució de què han estat víctimes. El resultat, depenent de quin sigui, pot aplanar el camí judicial per al seu retorn al Principat, després de més de quatre anys. Però encara no hi ha resultats tangibles, tot i que les resolucions recents del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) sobre la primacia del dret de la UE per a advertir la justícia espanyola que, provisionalment, no pot fer detenir Puigdemont, ni Comín, ni Ponsatí, poden ser un bon auguri. I els nervis i errors a l’hora d’encarar aquest litigi a la part espanyola, amb la dimissió inclosa, en ple procediment, de la representant de l’estat espanyol al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per desavinences amb el Tribunal Suprem espanyol, un símptoma de veure la batalla mig perduda. I mentre Sonsoles Centeno abandonava en silenci la representació de l’advocacia de l’estat davant el TJUE, tipa dels atacs rebuts per part de Llarena
75 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres, 17 de desembre de 2021 Els advocats dels exiliats continuen movent fils en aquesta pugna judicial tan complexa i que té tants fronts oberts i que ningú, absolutament ningú, al govern espanyol no sortís a defensar-la, els advocats dels exiliats continuen movent fils en aquesta pugna judicial tan complexa i que té tants fronts oberts. El cop de Luxemburg a Llarena: què faria si demà tornés Puigdemont? La darrera feina de Centeno abans d’agafar una excedència i fitxar pel despatx Pérez-Llorca fou la presentació de les al·legacions a la demanda de mesures cautelars que els eurodiputats exiliats van presentar al TGUE perquè els retornés provisionalment la immunitat després de la detenció i alliberament de Puigdemont a Sardenya. Era la segona demanda de cautelars que formulaven en relació amb la demanda que van presentar contra l’aprovació del suplicatori al Parlament Europeu que els va retirar una part de la immunitat. I era la segona perquè la primera, resolta el 30 de juliol d’enguany, fou desestimada per part del TGUE amb l’argument principal que, com que les euroordres restaven suspeses d’ençà de la presentació per part de Llarena d’unes qüestions pre-judicials sobre l’abast precisament de les euroordres, no hi havia risc que els detinguessin. Però Puigdemont fou detingut a l’Alguer a instància del Suprem, que mantenia actives totes les ordres de detenció contra els exiliats. Per això aquesta segona demanda de cautelars. La cassació de les cautelars Però quan Sonsoles Centeno i els lletrats del Parlament Europeu registraven les seves al·legacions, els advocats dels exiliats obrien una carpeta nova a Luxemburg i presentaven un recurs al TJUE contra aquella primera resolució, la del juliol, sobre la petició de cautelars. Aquesta nova acció, registrada a l’alt tribunal europeu l’11 d’octubre, pot ser una peça clau en la resolució aquest any vinent de tot aquest trencaclosques judicial. Es tracta d’un recurs de cassació que qüestiona les consideracions que feia el TGUE quan el juliol deia que no hi havia risc de detenció, que les euroordres estaven suspeses. Però els advocats dels exiliats sabien que Llarena les mantenia actives tot i haver presentat unes qüestions pre-judicials sobre aquestes mateixes euroordres el mes de març. El jutge del Suprem no havia retirat les alertes al sistema Schengen, i n’advertien el vice-president del TGUE, que, tanmateix, no va veure que hi hagués un risc de detenció. Qui alinea els serveis jurídics de l’Eurocambra amb Espanya contra Puigdemont? L’episodi de l’Alguer va demostrar que s’equivocava i per això les segones cautelars de l’octubre. Tot i això, per a qüestionar l’argument de fons sobre l’actitud del tribunal espanyol i l’amenaça real de detenció, calia presentar aquest recurs que cerca un retorn efectiu de la immunitat als eurodiputats mentre no es resol el litigi principal contra el suplicatori aprovat pel Parlament Europeu. Com que el Parlament Europeu no estava al cas de la presentació d’aquest nou recurs al TJUE, va dir a les al·legacions presentades contra la demanda de cautelars al TGUE que allò que haurien d’haver fet els eurodiputats exiliats era presentar un recurs de cassació al TJUE. I això havien fet de manera sigil·losa. La resolució de la demanda trigarà encara uns quants mesos, fins ben entrat l’any vinent, i sempre abans de la sentència que el TJUE dicti sobre el suplicatori. Si fos favorable, tindria un valor executiu, és a dir, obligaria a la retirada efectiva de les alertes al sistema de Schengen contra tots ells. Però encara més, perquè els protegiria davant una possible resolució de les preguntes pre-judicials de Llarena. Si les pre-judicials es resolen, l’argument que fins ara exposa (i que és vàlid) la justícia europea per a afirmar que no els poden detenir, desapareixeria. Per això els exiliats volen anar més enllà.
Page 1 and 2:
11 - 17 DESEMBRE 2021 No faces de l
Page 3 and 4:
3 vilaweb.cat Divendres, 17 de dese
Page 5 and 6:
Page 7 and 8:
Page 9 and 10:
Page 11 and 12:
11 vilaweb.cat Divendres, 17 de des
Page 13 and 14:
Page 15 and 16:
Page 17 and 18:
Page 19 and 20:
Page 21 and 22:
Page 23 and 24: 23 vilaweb.cat Divendres, 17 de des
Page 51 and 52: 51 ENRIC LARREULA vilaweb.cat Diven
Page 73: 73 vilaweb.cat Divendres, 17 de des
show all

Més de 300 llibres per a regalar aquest Nadal

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?