Més de 300 llibres per a regalar aquest Nadal

71
vilaweb.cat
Divendres, 17 de desembre de 2021
REPORTATGE
Hores després de dir allò que va dir, Joan Fedelich va demanar
disculpes a les madones (pageses) que s’haguessin
pogut sentir ofeses. Però Pandora ja havia fet la seva tasca
i la pregunta s’havia ensenyorit de les xarxes. Per què les
dones no poden sortir a la cavalcada per Sant Joan? Per què
les dones no poden sortir a la cavalcada per Sant Joan? I així
es repetia en bucle.
De totes les respostes, la més llisa i prima que es pot llegir o
escoltar aquests dies és: “Perquè no hi han anat mai.” Després
hi ha tots aquells que s’aferren als protocols i a la tradició, i
aquells que diuen que la festa sempre ha estat així, sense poder
definir bé on naix aquest “sempre”.
Un debat (im)possible i ajornat
Fa uns quants mesos van aparèixer a Ciutadella unes pintades
en què es reclamava el dret de les dones de participar en la cavalcada.
En aquell moment, la regidora d’Igualtat, Carla Gener,
de Podem, va aprofitar-ho per demanar que es començàs a
xerrar d’aquesta qüestió, amb calma, amb raonaments i sense
passió. Va dir també que havia de ser l’ajuntament que havia
d’encapçalar el debat. Fins i tot, aprofitant que la pandèmia
impedia de celebrar unes festes tan multitudinàries, va proposar
d’organitzar unes jornades d’anàlisi.
Aquestes manifestacions van molestar la batllessa, Joana
Gomila, que va tancar ràpidament la carpeta del debat. Ara
Gener recorda les crítiques ferotges que va rebre dins i fora
de l’ajuntament i el poc suport de l’equip de govern. “Sincerament,
els drets humans no s’han de debatre, i la igualtat és
un dret humà. La versió oficial és que a l’equip de govern no
hi va haver acord per a fer aquelles jornades, però el PSOE sí
que estava disposat a xerrar-ne. La batllessa no en va voler
saber res perquè deia que això s’havia de tractar dins la Junta
Municipal de Sant Joan”.
La Junta Municipal de Sant Joan és un organisme que, ara per
ara, no existeix després d’haver-se extingit. Actualment, és en
exposició pública el reglament per a constituir-la novament.
Entre els objectius que diu que té, hi ha el d’actuar com a àmbit
d’anàlisi i revisió de tot allò que afecta la festa, promoure’n el
coneixement, treballar els protocols, etc. Un decàleg molt eteri
que, quan parla de la composició de la junta, no té en compte
la paritat dels integrants.
Carla Gener admet que el masclisme és molt més arrelat a la
festa que no la gent es pensa, i que les paraules de Fedelich les
comparteix molta gent. “Sant Joan és un lobby. Un lobby de
poder, i dóna i lleva vots. Pot fer caure ajuntaments. Imagín
que ara, a final de legislatura, treure aquest tema no és gaire
amable, però ha sortit i no en podem fugir. Jo, com a regidora
d’Igualtat no en puc fugir. No tindria gens de sentit tenir una
regidoria d’Igualtat a l’Ajuntament de Ciutadella, que el tema
surti i que no hi fem res. No m’entra dins el cap”, diu Gener,
que insisteix a parlar de la por.
Madona de s’Ullestrar
La regidora reconeix també que hi ha moltes dones criades
al camp que no han pensat mai en la possibilitat de sortir a
les festes com a cavalleres. També parla de por de fer visible
aquest desig. Per a exemplificar-ho, recorda el cas de Nina
Marquès Pons, la pagesa de s’Ullestrar que fa més de vint anys
va gosar dir que si ella hagués pogut, quan era jove, li hauria
agradat sortir.
Nina Marquès, de seixanta-sis anys, va rebre moltes crítiques
en aquell moment, i en rep encara, diu, però es referma en el
seu discurs igualitari. “Continuï pensant que les dones haurien
de poder anar a la festa. Tenc tres néts; una és una filleta que