Més de 300 llibres per a regalar aquest Nadal

72
vilaweb.cat
Divendres, 17 de desembre de 2021
REPORTATGE
“Continuï pensant que les dones haurien
de poder anar a la festa. Tenc tres néts; una
és una filleta que està boja amb els cavalls.
Jo pens que quan venguin els caixers
pagesos a convidar son pare, per exemple,
convidaran el meu nét i no la meva néta.
Per què no la conviden? Per què és una
filleta?”
està boja amb els cavalls. Jo pens que quan venguin els caixers
pagesos a convidar son pare, per exemple, convidaran el meu nét
i no la meva néta. Per què no la conviden? Per què és una filleta?”
El cas de Nina Marquès no és el més habitual entre les dones
que treballen al camp, perquè s’Ullestrar, el lloc (les terres)
és de la seva propietat. En la majoria de casos, el lloc és d’un
“senyor”, com s’anomenen els membres de la noblesa encara
ara a Ciutadella. Diu que alguna vegada n’ha parlat amb
més dones també pageses. “Se’m tiren damunt. L’excusa que
posen és que la presència de les dones dalt cavall faria malbé
la festa. Què és fer malbé la festa? També em diuen que hi ha
massa cavalls, però a vegades veig homes que cavalquen que
són jardiners i en aquest cas no complirien els protocols que
diuen que defensen…”
Madona de s’Ullestrar va fins i tot en contra que s’obri un debat
sobre aquesta qüestió. “Què hem de debatre? Quin debat hem
de fer? Això és perdre el temps. El que s’ha de fer és posar les
eines perquè quan els caixers pagesos van als llocs a convidar,
convidin tots els de la casa, homes i dones. És tan senzill com
això”, diu.
Els protocols
Nina Marquès parla de convidar. Això té a veure amb un dels
protocols de la festa, amb els senyors i amb l’arrel profunda
del problema.
Qui hi mana, a la festa? De qui és la festa? Per què algú ha
de convidar els pagesos a participar-hi? I qui els convida?
La resposta és que manen els senyors. Cada dos anys, un
d’aquests senyors és nomenat Caixer Senyor i presideix la
festa. I són els caixers senyors els que conviden els pagesos
a participar-hi.
Els caixers senyors són membres de la noblesa de Ciutadella.
Comtes, barons, ducs, donys… Títols i llinatges diversos de les
famílies preeminents de Ciutadella. Algunes encara conserven
els palaus i els llocs. Alguns altres els han hagut de vendre perquè
no els podien mantenir i ara són hotels amb encant al centre
de Ciutadella o hotels rurals. Es preserven, això sí, tot el poder
damunt la festa organitzats en la Junta de Caixers Senyors. I
ho poden fer perquè s’ajuden entre ells. Perquè, per exemple,
si un Caixer Senyor ja no té palau, algun altre membre de la
junta l’hi deixa perquè pugui celebrar-hi la festa.
La regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Ciutadella, Carla
Gener, és molt radical quan parla de l’immobilisme que fa que la
igualtat hagi arribat a tots els aspectes de la vida social, lúdica,
política o cultural de Ciutadella, excepte a les festes de Sant
Joan. “Els que no volen tocar la festa s’alimenten de mantres
que repeteixen com ara que fa set-cents anys que Sant Joan és
així, i això no és cert. Que Sant Joan no ha canviat mai, i no és
cert… I totes aquestes coses que no són certes.”
Entre tants mantres i frases fetes, a Ciutadella es diu que les
festes de Sant Joan no tenen cap norma escrita, que és una
tradició que passa de pares a fills. I això no és ben bé cert. Josep
Pons Lluch, que va ser arxiver municipal, i un estudiós obsessiu
de la festa, va aplegar els protocols de les festes i els va publicar
l’any 1977. I, més tard, se n’han fetes diverses reedicions.
Aquest llibre fixava l’organització de la festa i algunes idees
sobre què és o no ser bon ciutadellenc. Pons Lluch, conegut
per Bep Padet, va crear una escola de molts més estudiosos i
entesos en la festa que s’han encarregat de vetllar pel seu llegat
i per fixar-ne la doctrina.
Un dels detalls que fossilitza Pons Lluch és el paper de la
noblesa. Tanmateix, passa per alt que fins abans de la guer-