credits i salut. 1-12.indd - Ajuntament de Gelida

104
El nucli medieval de Gelida
ric general, es podria considerar que
hipotèticament Sant Miquel hagués donat
lloc a la defi nició d’una sagrera. Hem
traçat al plànol un cercle (2) que envolta
l’església de Sant Miquel (4 i 5) amb
la mesura teòrica que podria correspondre
a la delimitació de la sagrera. Un
aspecte sobre el qual cal cridar l’atenció
és que l’orientació dels parcel·laris que
se situen en una relació més immediata
amb aquest cercle presenta una clara
diferència respecte dels que s’allunyen.
Dins el cercle assenyalem les sis orientacions
bàsiques que es defi neixen i que
descriuen un hexàgon irregular (3).
Mentre el 1761 a l’entorn de Sant Miquel
es documenten 17 cases i 77 veïns,
el 1863 el nombre de cases és de 159 i el
de veïns és de 715. Aquestes cases és clar
que s’estenien no ja a l’entorn de l’església,
sinó al llarg de l’eix del camí que
confi gura el nucli urbà antic de Gelida,
tal com mostra el plànol de 1860. No
deixa de ser també signifi catiu el fet que
el 1849 es fonguin dues campanes, que
potser eren al campanar d’aquesta església,
i que podrien ser indicatives d’aquesta
hipotètica ampliació i reforma d’entre
1845 i 1860.
No sembla massa clar que el nucli de
Sant Miquel s’hagi de considerar com una
sagrera. encara que l’articulació urbana
històrics i divulgatius
giri a l’entorn de l’església. El fet que
l’esment de 1061 s’hi refereixi com a vila,
que en aquesta data es pot interpretar
com a sinònim de poblament articulat
urbanísticament, més aviat porta a deixar
de costat aquesta opció.
Sigui com sigui, el cert és que la capella
de Sant Miquel, amb totes les possibles
transformacions posteriors, té el
seu origen en època altmedieval, se situa
sobre un turó immediat al coll que porta
el mateix nom i que alhora és cruïlla de
camins, i des del primer moment articula
un espai urbà que l’envolta i és creuat
d’oest a est pel camí principal. La situació
i les dimensions de l’església primitiva
i del cementiri que de ben segur hi
estava associat, les desconeixem. A la
fi gura 2 hem assenyalem una àrea als
peus de la planta de l’església (5) que
podria correspondre a l’emplaçament
d’aquest primer edifi ci, que en bona lògica
estaria orientat a l’est i tindria l’accés
al costat de migdia, obert directament
a l’espai defi nit com a plaça i seguint així
la pauta habitual per aquella època. Dins
de la trama urbana actual es conserven
encara les traces bàsiques que documenten
tot aquest procés històric de la formació
medieval del nucli.
En quina forma podem vincular aquest
procés a les dades proporcionades per la
Planta amb la representació dels
resultats de la prospecció amb georadar
(imatge cedida per SOT Prospecció
Arqueològica)