credits i salut. 1-12.indd - Ajuntament de Gelida

literaris i d’opinió
poruc i desdibuixat que pretén acotar
les àrees de creixement urbà,
però que, tot i explicitar aquesta
voluntat, a l’hora de defi nir físicament
les propostes es debat en
contradiccions que generen formes
de creixement que s’allunyen del
model sostenible que implícitament
es defi neix en els mateixos criteris
i objectius del Pla.
La incapacitat urbanística
d’afrontar el creixement del nucli
actual de Gelida “fent el salt” a
l’altre cantó del turó de la residència
Sant Jordi, a través de fórmules
similars, per exemple, a les que al
seu dia va plantejar el projecte de
Manuel Herce en l’ordenació del
Parc Central, genera la desaparició
de la reserva d’equipaments esportius
que el Pla General vigent preveia
entre el camp de futbol i Can
Pàmies, substituint-los per una
zona d’edifi cació privada justifi cada
per la necessitat de compensar els
drets edifi catoris, la qual afectarà
paisatgísticament aquest paratge
tan estratègic de Gelida i avortarà
la idea compartida per tots els grups
polítics gelidencs del Parc Central
des de Cantillepa fi ns a la Font Barbuda.
Amb aquestes insuficiències,
l’àrea de Can Torrents, situada per
sota de la carretera, que el Pla pretén
qualifi car en gran extensió, es
conformarà sense la necessària vertebració,
com una urbanització residencial
que algú ha volgut denominar
“la nova avinguda Colomer”
perquè un dia la va “somniar”.
Aquesta nova àrea urbana restarà
vinculada amb el centre de Gelida
únicament a través d’un fi l viari tan
feble com és la carretera de Sant
Sadurní, intentant de reproduir una
iniciativa de l’urbanisme noucentista
gelidenc que, de consolidar-se
amb l’il∙luminisme que s’ha formulat,
està condemnada a ser una
operació elitista, amb molt consum
de sòl i poc benefi ciosa per al conjunt
urbà.
Al nord de Gelida, el creixement
s’havia limitat afortunadament
amb els carrers de Can Sàbat
i de Joan Pascual Batlle i la ronda
del president Francesc Macià, fi tes
que des del fi nal del carrer del Pi
fi ns a la carretera de Sant Llorenç
constituïen un eix viari que separava
el nucli urbà de Gelida de
l’autopista.
Aquest espai-coixí només s’havia
superat en els darrers anys amb
la ubicació del nou institut i una
petita àrea d’habitatges unifamiliars
aïllats vinculats a l’operació
urbana que va fer possible obtenció
del sòl d’aquest equipament.
Ara el nou planejament, incapaç
d’afrontar amb encert altres creixements,
vulnera aquest límit històric
i planteja un operació urbana de
grans dimensions fi ns al peu de
l’autopista. Una operació que, malgrat
que es vulgui emmascarar amb
denominacions com “barrera sònica
i visual que protegeix de l’impacte
acústic els habitatges més propers
a l’autopista”, de fet, amaga una
operació urbanística de rellevant
envergadura que generarà un barri
marginal, cara al nord, fregant amb
El Pla d’Ordenació
Urbanística està servit
Entre l’actual camp de futbol i Can Pàmies, l’Avanç de
Pla substitueix una zona d’equipament per una àrea
d’edificació privada
l’autopista i de molt poca qualitat
ambiental.
L’absència d’idees urbanes que
reforcin Gelida i el seu centre urbà
arriba a límits insostenibles quan el
planejament proposa un nou àmbit
de creixement residencial al petit
barri de Sant Salvador que s’acompanya,
per a reforçar-lo, amb la
ubicació de grans equipaments com
el nou camp de futbol.
La incapacitat de trobar fórmules
de creixement urbà en els llocs
on la morfologia gelidenca és més
difícil però a la vegada més singular,
aboca a saltar-se les regles més elementals
de la sostenibilitat que el
mateix Pla predica i la legislació
urbanística obliga. Sense escrúpols,
es proposa la formació d’un nou
poble a l’altra riba de l’Anoia a l’entorn
del nucli històric de Sant Salvador,
el qual va adoptar la confi -
guració actual com a conseqüència
de la colonització de la vinya.
Sembla com si els redactors del
Pla haguessin trobat la pedra fi losofal
en allò que la nova legislació
urbanística catalana apunta en relació
amb la preservació de la urbanització
dels terrenys amb pendents
85