credits i salut. 1-12.indd - Ajuntament de Gelida
credits i salut. 1-12.indd - Ajuntament de Gelida
credits i salut. 1-12.indd - Ajuntament de Gelida
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
literaris i d’opinió<br />
profunda <strong>de</strong>l nostre petit món:<br />
<strong>Gelida</strong>.<br />
Avui, 11 anys <strong>de</strong>sprés, tot repassant<br />
el text m’he pogut adonar <strong>de</strong> la<br />
velocitat <strong>de</strong> vertigen amb la qual “el<br />
progrés” s’ha endut una gran part<br />
d’allò que teníem, d’allò que vam ser.<br />
De com res ja no és com abans. Tot<br />
ha canviat. Localment, comarcalment,<br />
a nivell <strong>de</strong> país, a nivell <strong>de</strong><br />
planeta.<br />
Ja no parlo <strong>de</strong> les transformacions<br />
irreversibles que en el nostre<br />
paisatge pene<strong>de</strong>senc han <strong>de</strong>ixat la<br />
proliferació <strong>de</strong> polígons industrials<br />
o la immensa cicatriu <strong>de</strong> la línia <strong>de</strong><br />
l’AVE. Ni <strong>de</strong> com el ciment i la totxana<br />
han anat ocupant, també irreversiblement,<br />
pam a pam, el nostre<br />
territori. Ni <strong>de</strong> com la població <strong>de</strong>l<br />
Penedès creix com una marea imparable,<br />
fugitiva <strong>de</strong> la gran urbs; urbanitzant-ho<br />
tot.<br />
Hi ha, però, altres canvis, altres<br />
transformacions més subtils, gairebé<br />
“invisibles” però no per això menys<br />
importants.<br />
Sense anar més lluny, <strong>de</strong>ia l’estudi<br />
que a Vallbardina, “una zona<br />
que, per les seves característiques<br />
climàtiques, botàniques i geogràfi -<br />
ques, és procliu a la presència d’un<br />
gran nombre d’espècies d’aus, d’ordres<br />
i famílies diversos, que atorguen<br />
una riquesa ornitològica <strong>de</strong> primera<br />
magnitud a l’esmentada zona”, <strong>de</strong><br />
les 9.251 espècies d’aus que en<br />
aquells moments es coneixien (encara<br />
no s’havien <strong>de</strong>scobert noves<br />
espècies al paradís perdut <strong>de</strong> Foja, a<br />
la jungla <strong>de</strong> Nova Guinea), el nostre<br />
petit racó geli<strong>de</strong>nc n’aplegava 122.<br />
Tot un luxe <strong>de</strong> diversitat. Tota una<br />
riquesa que calia protegir.<br />
Ocells que hi eren presents tot<br />
l’any, d’altres que passaven per<br />
Vallbardina en les seves rutes migratòries,<br />
d’altres que només ens visitaven<br />
a l’estiu, d’altres que tan sols<br />
es podien observar ocasionalment...<br />
Ocells... gran quantitat d’ocells.<br />
Molts geli<strong>de</strong>ncs recor<strong>de</strong>m haver<br />
Extinció d’espècies,<br />
una realitat tangible<br />
observat o sentit cantar aus magnífi<br />
ques com el xot o el mussol comú<br />
o els oriols. Passejar per les vinyes i<br />
veure’ns sorpresos pels fantàstics<br />
abellerols, tot sortint <strong>de</strong>ls seus nius<br />
fets en forats als talussos. O gaudir<br />
amb el vol <strong>de</strong> les orenetes <strong>de</strong> ribera<br />
ran <strong>de</strong> l’aigua <strong>de</strong> l’Anoia... Qui no<br />
recorda el cant <strong>de</strong> la puput, la seva<br />
cresta emplomallada, la singularitat<br />
<strong>de</strong>l seu vol?<br />
També havíem tingut esparvers i<br />
milans i falcons i aligots vespers i<br />
àligues cuabarra<strong>de</strong>s.<br />
Si parlem <strong>de</strong>ls amfi bis i <strong>de</strong>ls rèptils,<br />
la llista <strong>de</strong> pèrdues encara es fa<br />
més llarga. Els dragons comuns sobreviuen<br />
a les nostres façanes, <strong>de</strong><br />
vega<strong>de</strong>s lluitant contra les supersticions<br />
que els atribueixen la “malifeta”<br />
<strong>de</strong> ser uns “menja-robes”; però<br />
els fantàstics llangardaixos ocel∙lats,<br />
aquells saures <strong>de</strong> cap massís i ample,<br />
<strong>de</strong> color verd lluent, o gris o bru,<br />
amb unes cridaneres taques blaves<br />
als costats, són molt i molt difícils<br />
<strong>de</strong> veure. Igual que els gripaus que<br />
abans sortien als camins quan acabava<br />
<strong>de</strong> ploure, o les serps d’aigua...<br />
O les salamandres, abans freqüents<br />
a Vallbardina i als indrets més humits<br />
i obacs <strong>de</strong>l nostre poble i ara tan<br />
difícils <strong>de</strong> veure!<br />
Molts geli<strong>de</strong>ncs havien anat a<br />
pescar al riu. Generacions <strong>de</strong> geli<strong>de</strong>ncs.<br />
Quan les aigües eren clares i<br />
netes i hi havia molta més vida <strong>de</strong><br />
la que ara hi ha. Fins i tot hi ha qui<br />
explica que pescaven amb galle<strong>de</strong>s<br />
i amb les mans, a la resclosa.<br />
D’eriçons comuns, <strong>de</strong> musaranyes,<br />
<strong>de</strong> talpons, <strong>de</strong> genetes i fagines<br />
també n’havíem vist en algun moment.<br />
A banda <strong>de</strong> ser uns animals<br />
d’hàbits crepusculars i/o nocturns,<br />
la qual cosa difi culta la seva observació,<br />
el nombre <strong>de</strong> les seves poblacions<br />
s’ha vist sistemàticament reduït<br />
per acció directa <strong>de</strong> la pèrdua<br />
<strong>de</strong>ls seus hàbitats. Si construïm habitatges,<br />
si fem infraestructures, si<br />
dotem els municipis humans <strong>de</strong> més<br />
Els rapinyaires han patit sistemàticament la persecució<br />
directa <strong>de</strong> l’home com la caça i l’espoliació <strong>de</strong> nius.<br />
També han vist disminuï<strong>de</strong>s les seves poblacions<br />
pels efectes <strong>de</strong> les línies elèctriques, la freqüentació<br />
excessiva <strong>de</strong>l medi, l’escalada, els verins i els<br />
insectici<strong>de</strong>s. Foto: Rita Gómez<br />
i més serveis, artifi cialitzem el medi<br />
alhora que estem foragitant <strong>de</strong>l nostre<br />
entorn totes les espècies que<br />
viuen, directament, sobre aquest<br />
territori.<br />
L’últim record és per als insectes.<br />
Els grans damnifi cats <strong>de</strong> la “revolució”<br />
<strong>de</strong>ls pestici<strong>de</strong>s i els insectici<strong>de</strong>s.<br />
Les primeres víctimes <strong>de</strong> l’acció<br />
agressiva <strong>de</strong> l’home sobre la natura.<br />
El 1960, la zoòloga americana<br />
Rachel L. Carson ja va <strong>de</strong>nunciar en<br />
la seva novel∙la Primavera silenciosa<br />
els efectes nocius que té per a la<br />
natura l’ús massiu <strong>de</strong> productes químics.<br />
Qui no recorda les llumetes intermitents<br />
<strong>de</strong> les lluernes en els arbres,<br />
en els camps, en els marges? Quant<br />
<strong>de</strong> temps fa que no veieu una cuca<br />
<strong>de</strong> llum? Els petits <strong>de</strong>l poble en podran<br />
parlar quan siguin grans?<br />
I les marietes? Tan vermelles i<br />
rodonetes, amb llunes negres sobre<br />
les ales.<br />
I totes les papallones màgiques<br />
que vèiem dansant pels sembrats,<br />
pels camps, sobre les fl ors, fent bategar<br />
aquelles ales tan acolori<strong>de</strong>s,<br />
tan plenes <strong>de</strong> dibuixos geomètrics<br />
d’una precisió extraordinària...<br />
Tots recor<strong>de</strong>m haver vist en<br />
abundància libèl∙lules, espiadimonis,<br />
abelles, vespes, borinots (<strong>de</strong>ls<br />
rossos, que portaven bona sort, i <strong>de</strong>ls<br />
negres, a qui la superstició popular<br />
77