credits i salut. 1-12.indd - Ajuntament de Gelida

74
Més que un record…
vàrem menjar, per sort i per indicació del
Pedro, uns “espetos”, sardines travessades
per una canya afi lada que es clava a
la sorra de la platja, al costat de les brases
i que es van coent a poc a poc. Un
bon i gustós fi nal de viatge.
Ens enlairem cap a Barcelona i amb
certa nostàlgia ens vénen al cap imatges
i anècdotes del dia abans. Havíem viscut,
detall per detall, tot allò que el Pedro
havia previst. Ho havíem viscut amb els
sentiments, amb la il·lusió que ell ens
havia transmès.
Gelida 2001. La Panda de Verdiales
actua a la Festa Major de Gelida. L’emissora
Radio Pinomar de Màlaga trasllada
una unitat mòbil a Gelida i connecta al
llarg del dia amb Almogía, amb Villanueva,
amb Màlaga, amb Andalusia. L’emoció del
Pedro es percep en tot moment i més a
la cercavila, amb els sons dels platerets,
del pandero, amb les indicacions de “el
alcalde” que dirigeix la Panda, que dóna
sortida al violí.
En aquesta ocasió, però, aquesta emoció,
aquesta il·lusió del Pedro és compartida
per molta altra gent, gent que
s’emociona en veure aquells balls i en
escoltar aquella música. Veïns i veïnes
que viuen a Gelida, que estimen Gelida
però que allà a Almogía, a Villanueva de
la Concepción, a Casabermeja, a Arroyo
Coche, a Màlaga, tenen les seves arrels.
La Panda de Verdiales els va fer reviure
records, enyorança, va despertar aquells
sentiments que tots portem dins. “Pedro,
te lo propusiste y salió muy bien. Hiciste
contenta a mucha gente“.
Gelida 2006. Avui encara tant l’Agustí
com jo recordem aquell viatge, curt
però intens, ple de impressions, que ens
va servir a tots tres per refermar la nostra
amistat.
Les festes andaluses ja no són com
abans, i si ho fossin no serien ben bé el
mateix. Hi mancaria aquella persona que
de manera voluntària però amb idees i
amb empenta, vestit per a l’ocasió amb
aquella camisa estil “hawaià”, organitzava
la Festa. Hi mancaria aquell amic que
s’emocionava amb la Salve rociera –“como
aquel día que se la dedicaste al Lluï-
literaris i d’opinió
set“–. Hi mancaria aquell company, aquell
regidor socialista que tenia unes ganes
enormes que la gent s’ho passés bé, no
tan sols a la Festa Andalusa, sinó durant
tota la Festa Major.
Enguany el Pedro ens ha deixat, tot i
que de ben segur segueix entre nosaltres,
després de lluitar contra una malaltia que
no s’atura. Ens ha deixat un andalús de
soca-rel que estimava Gelida i Catalunya,
que li encantava anar a la resclosa amb
el seu nét, un gelidenc que estimava Màlaga
i Andalusia. Una persona que ha
participat de l’activitat gelidenca des de
moltes vessants, la sindical, la política,
la cultural, etc… i que ha deixat petjada.
En la seva darrera activitat, la política,
ens ha mostrat una manera diferent de
fer i d’entendre la política, essent proper
a les persones i als seus problemes, compartint
les seves inquietuds, essent conciliador
en els moments de discrepància.
Com ell deia, i això l’emocionava molt, la
mateixa manera de fer, els mateixos passos
que el seu pare, Diego Cobos García,
que durant uns anys, un anys molt durs,
va ser l’alcalde de la Pedanía de Arroyo
Coche - Las Canteras, a Màlaga, el destí
d’aquell viatge.
Persona familiar –li agradaven les trobades
familiars–, oberta i simpàtica, sincera
i noble, amic dels seus amics, amb
les seves virtuts i els seus defectes, com
tothom, continuarà essent present en
molts moments, en moltes converses.
Aquelles felicitacions nadalenques o
d’aniversari, tot i que d’una altra manera,
les continuarem rebent.
“Federico García Lorca escribió unas
palabras, que de haberte conocido, Pedro,
no habría dudado en dedicarte, unas palabras
que muchos compartimos:
Tardará mucho en nacer si es que nace,
un andaluz tan claro, tan rico de aventura.
Yo canto su elegancia con palabras que gimen
y recuerdo una brisa triste por los olivos.€