credits i salut. 1-12.indd - Ajuntament de Gelida

literaris i d’opinió
Josep Font Llopis
Jo tinc el meu poble com el té tothom.
No cal pas que digui quin és el meu nom,
ni cal que les seves virtuts enalteixi
ni les seves gràcies una a una expliqui,
només és testimoniar
que el Montcau li fa de capsa,
que ses gèlides fonts cal sempre lloar,
que de petits ens gronxa el funicular
i que besa ses plantes l’Anoia inmortal.
Perquè arreu hi ha ciutats, viles i pobles
més grans, però no més formosos, ni més vells, ni més nobles.
Així doncs, ja sap tothom
quin és el meu poble,
quin és el meu nom. €
Ramon Tarrida i Montserrat
Diumenge, nou del matí
i amb la ràdio preparada
ja s’ha acabat el dormir.
Hi ha una emissió molt nostrada
que té un nom: “A mig matí”.
Més..., mireu com són les coses,
a part la gent gran i els no tant,
hi ha dues raons poderoses
Quin és el meu Poble
Quin és el meu nom
Celebrant els vint-i-cinc anys
de Ràdio Gelida 1981/2006
Mercè i Maria del Mar,
dues princeses “a mig matí”
que hi donen un cert encant:
són dues raons poderoses
que li donen un cert encant:
són dues fi dels oïdores.
Dic que són les dues princeses
de tant preuada emissió,
ja que en veritat són xamoses
i ens causen certa emoció.
Són tot l’any... com dues roses.
Font de Sant Miquel
Els seus noms jo us els diré:
si l’una és la Maria del Mar,
l’altra noia és la Mercè,
que així entren en nostra llar
deixant-nos l’ànim serè.
Per sort, a ràdio Gelida hi ha
qui sempre va avant i mai enrere,
car, tot i haver de matinar,
són tossuts amb sa fal∙lera
l’Hèctor i en Ramon Parera. €
79