credits i salut. 1-12.indd - Ajuntament de Gelida
credits i salut. 1-12.indd - Ajuntament de Gelida
credits i salut. 1-12.indd - Ajuntament de Gelida
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
literaris i d’opinió<br />
es va amagant i el silenci existent<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> dalt <strong>de</strong> tot d’aquell paratge<br />
augmenta el que <strong>de</strong>s d’allà es gau<strong>de</strong>ix.<br />
Una serralada amb diverses<br />
especies <strong>de</strong> fl ora i <strong>de</strong> fauna, sobretot<br />
aus. Un paisatge <strong>de</strong> grans roques<br />
que per l’erosió s’han anat<br />
conformant en múltiples formes,<br />
amb grans esquer<strong>de</strong>s, amb petits<br />
passadissos, per acabar sent com<br />
una mostra d’escultures naturals.<br />
Les sensacions són especials tant<br />
per al Pedro com per a nosaltres.<br />
En aquest sentit són ben certes les<br />
paraules d’un poeta que, en referència<br />
a la Sierra <strong>de</strong>l Torcal, diu:<br />
Que bella gema engarzada<br />
en el valle <strong>de</strong> mi villa;<br />
parece en su pétreo gesto<br />
la talla <strong>de</strong> una sonrisa,<br />
corona gigante,<br />
alada…<br />
Ens hauríem estat més temps<br />
contemplant aquell paisatge, però<br />
el “programa” ens limita l’estada.<br />
Anem cap a Villanueva <strong>de</strong> la Concepción,<br />
un poble situat sota la<br />
Sierra <strong>de</strong>l Torcal amb carrers amples,<br />
molt cuidats, amb les façanes<br />
emblanquina<strong>de</strong>s. Allà ens espera<br />
la seva germana, l’Antonia, tant<br />
il·lusionada com la Josefa i l’Antonio<br />
amb l’arribada <strong>de</strong>l Pedro.<br />
Passem una estona a casa seva, no<br />
paren d’explicar-se coses. L’amabilitat<br />
<strong>de</strong> l’Antonia es <strong>de</strong>ixa notar<br />
en tot moment i no ens és gens<br />
fàcil acomiadar-nos.<br />
Cal tornar cap a Arroyo Coche<br />
però abans passem per Antequera,<br />
on visitem la “plaça <strong>de</strong> toros”,<br />
rehabilitada <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’any 1984, una<br />
obra arquitectònica digna d’admirar.<br />
En el restaurant <strong>de</strong> sota la<br />
plaça <strong>de</strong>gustem un pernil exquisit<br />
i “un vino” que ens aju<strong>de</strong>n a continuar<br />
el viatge.<br />
Arribem a Arroyo Coche, a las<br />
Canteras, on ens espera tota la<br />
família. Sopem sota “la parra”, la<br />
temperatura acompanya i el magnífic<br />
sopar que ha preparat la<br />
Més que un record…<br />
Josefa es guarneix encara més amb<br />
les anècdotes i els records que ens<br />
expliquen cadascú. Tot allò que<br />
ens havia relatat el Pedro abans<br />
<strong>de</strong> marxar estava essent realitat.<br />
Allà vàrem comprovar, més ben<br />
dit, vàrem reafi rmar el que realment<br />
sentia per aquella terra, el<br />
que sentia pels seus familiars i<br />
amics i, sobretot, el que representava<br />
per a ells.<br />
Ens <strong>de</strong>spertem amb una fresca<br />
que agraïm i amb la sensació que<br />
tot ha estat massa curt. El comiat<br />
és emotiu, sembla com si haguéssim<br />
conviscut amb tots ells durant<br />
molt temps. Els familiars i amics<br />
<strong>de</strong>l Pedro, aquells pobles, aquella<br />
terra, ens havien <strong>de</strong>ixat empremta.<br />
A primera hora <strong>de</strong> la tarda surt<br />
l’avió cap a Barcelona. Hem <strong>de</strong><br />
visitar Màlaga però abans passem<br />
per Casabermeja, un municipi on<br />
<strong>de</strong>staca, entre d’altres coses, el seu<br />
nucli antic amb els carrers estrets,<br />
amb capelletes a les façanes. Tocant<br />
a la carretera hi ha el cementiri,<br />
<strong>de</strong>clarat monument històric.<br />
Des <strong>de</strong> fora s’hi observen els seus<br />
originals panteons, sepulcres i pinacles.<br />
Ja som a Màlaga. El Pedro continua<br />
exercint <strong>de</strong> guia, amb emotivitat,<br />
amb il·lusió i amb el <strong>de</strong>sig<br />
que puguem conèixer, tot i el poc<br />
temps <strong>de</strong>l qual disposem, aquesta<br />
ciutat. Una ciutat atractiva amb<br />
molta activitat comercial. Arribem<br />
a la plaça <strong>de</strong> la Constitució, on hi<br />
ha el “Café Central”, que manté<br />
l’ambient <strong>de</strong> les antigues cafeteries.<br />
Passegem pel nucli antic, pel<br />
centre històric, uns carrers plens<br />
<strong>de</strong> gent que transmeten simpatia.<br />
Passem per “la calle Larios”, un<br />
anomenat carrer <strong>de</strong> “tapeo”, fi ns<br />
a arribar a la Campana, una taverna<br />
tradicional <strong>de</strong> més <strong>de</strong> 100 anys<br />
on els cambrers, amb un guix, et<br />
fan el compte sobre la barra. Que<strong>de</strong>n<br />
ja molt poques hores, la darrera<br />
nota <strong>de</strong>l seu programa és “comer<br />
en El Tintero”. Un restaurant<br />
a peu <strong>de</strong> platja, a l’aire lliure. Els<br />
cambrers quan surten <strong>de</strong> la cuina<br />
“canten” els plats que porten, si<br />
en vols tan sols has d’aixecar el<br />
braç i ja el tens a la taula. Un sistema<br />
curiós i alhora simpàtic. Allà<br />
73