credits i salut. 1-12.indd - Ajuntament de Gelida

70
Joana Colomé
Font de Can Torrents
Eren joves...
Eren joves ...i ara són grans.
Quan eren joves, alts, macos, cabells foscos,
estaven junts, plens de feina, preocupacions,
els fi lls, primer petits, problemes petits,
després els fi lls es varen fer grans
i els problemes també varen créixer.
Els fi lls es van desdoblar
ara tenen néts, preciosos,
…i ara, vells, encara passegen junts.
Quina sort!, vells i caminar junts.
Res d’aquest món ha trencat el seu llaç
quan tantes parelles no han resistit
a les estrebancades trobades.
Ara vénen tranquil∙lament de comprar,
el seu pas no és ràpid com abans, ni els cal,
tampoc no tenen pressa per a res,
Miguel Moreno Nieto
Esta Fiesta Mayor no será lo mismo
sin tí. Aunque no estés presente
físicamente, estás en nuestras
conversaciones y, por consiguiente, con
nosotros.
Siempre recordaré aquella época cuando,
después del trabajo, nos reuníamos
en cualquier sitio recordando cosas de
esa Andalucía que tú tanto querías. Yo
siempre te decía: “Maestro, no fumés,
que te estropearás esa voz para cantar”;
literaris i d’opinió
tot ho tenen fet, tot acabat
menys les seves vides que continuen
riques del passat, present i futur.
Futur que esperen amb il∙lusió
perquè veuran com els néts creixen,
encara els donaran moltes alegries
i potser també algun ensurt,
però és igual, si han pogut seguir fi ns aquí,
també ho superaran.
Ells són grans, encara són alts, macos,
només amb alguna arruga,
amb el cabell que ha perdut la foscor.
Jo em pregunto què es diran?
Encara comparteixen coses?
Pensen en el seu passat?
ple de passió, vida, cel obert,
inquietuds, solucions i dubtes.
Pensen en la sort que tenen
d’encara estar junts?
Forgen i engeguen projectes ara?
Es refugien en els projectes passats?
O pensen en un futur relaxat?
Tot és, a més, en relenty, però és igual, estan junts,
es poden agafar la mà i no dir res
però es trameten escalfor,
es freguen la pell, encara alguna cosa s’encén?
Segur que sí, perquè la fl ama
es revifa amb la força del passat,
la certesa del present i la il∙lusió pel futur. €
El amigo que se fue
tu me mirabas y, con esa forma tan peculiar
de decir las cosas, decías “¡leche
pa tí!”. Estando tú, de cualquier conversación,
por triste que fuera, sabías sacar
lo positivo.
Fuiste un buen amigo y, estés donde
estés, seguro que habrá alegría.
¡Un abrazo, MONDI! €