credits i salut. 1-12.indd - Ajuntament de Gelida

84
Zona actualment qualificada d’equipament
que l’Avanç de Pla delimita com a àrea
d’edificació privada
El Pla d’Ordenació
Urbanística està servit
territori, és una disciplina directament
vinculada a la política municipal.
Com a conseqüència d’aquest vincle,
l’urbanisme està massa sovint condicionat
per servituds excessivament domèstiques,
més pendents d’acontentar expectatives,
interessos i opinions que estan de moda,
o simplement de satisfer qui ostenta el
poder, que no pas plantejar opcions que
garanteixin l’adequació del territori, els
pobles i les ciutats a l’herència del passat
i a les formes de vida a les quals aspiren
els ciutadans actuals, tot formulant propostes
d’ordenació que serveixin perquè
les noves generacions puguin afrontar el
futur amb il∙lusió.
De tot això, se’n ressent el Pla que, en
forma d’Avanç, s’ha posat a consideració
dels gelidencs, el qual presenta, al meu
entendre, molts aspectes preocupants.
De forma resumida diré, d’entrada, que
és en general un document urbanísticament
molt limitat que pretén, segurament,
seguir les instruccions confuses sobre el
model de població fetes per un equip de
Govern municipal complex i indecís, tot i
que en aparença fa l’esforç d’exhibir seguretat.
L’equip de Govern possiblement tampoc
ha comptat amb el sufi cient suport
tècnic que fes possible capgirar les primeres
intuïcions dels polítics i que aportés
idees força capaces de generar il∙lusió als
governants i als usuaris del nou planejament.
S’ha de pensar que les instruccions deuen
sintonitzar de ple amb el lema del nou
planejament: “Créixer en qualitat”, i que
literaris i d’opinió
aquest Avanç de Pla vol sintetitzar els seus
objectius.
Es descarta així, d’entrada, des de l’origen,
una de les opcions possibles a desenvolupar
en el futur Pla: la de creixement
zero.
Aquesta opció, per altra banda, hauria
estat plenament legítima i justifi cable,
tant des d’una contundent formulació de
principis com des de la mateixa realitat
urbanística, la qual a l’inici dels treballs
presentava un clar esgotament del sòl urbà
qualifi cat i la difi cultat d’aconseguir-ne de
nou en l’específi ca estructura morfològica
que ja he esmentat abans.
Hauria estat legítim i plenament justifi
cable reajustar algunes ordenacions, defi
nir nous instruments de gestió o millorar
les ordenances, tot mantenint els límits
de Gelida actuals, descartant, des del convenciment,
nous creixements urbans. El
planejament, però, s’havia decantat d’entrada
per l’opció de creixement.
Un cop assumida aquesta opció, que
comparteixo, els grans reptes del nou
planejament eren: defi nir com havia de
créixer Gelida, per on i fi ns a on, i precisar
els ritmes correctes que s’haurien d’adoptar.
La difi cultat es centrava, en gran mesura,
més en la defi nició de les formes de
creixement urbà de Gelida, que en les
propostes d’ordenació del sòl no urbanitzable;
més en com “fer el salt” a l’altra
banda del turó de la residència Sant Jordi,
que a “inventar-se” nous creixements
desvinculats i allunyats del centre del
poble; més en la vertebració d’una Gelida
que se’ns ha fet gran que en la distribució
d’equipaments en barris inexistents.
El nou planejament, que optava pel
creixement, havia de ser valent i plantejar
actuacions hàbils des del disseny urbanístic,
contundents amb els objectius i que
signifi quessin un pas endavant en l’afi rmació
de la identitat de Gelida i en la
posició i prestigi aconseguit al llarg de les
darreres dècades. A partir d’aquí, tot hauria
estat més fàcil, tot s’hauria acabat de
relligar, i hauríem tingut un document
urbanístic que ens permetés afrontar el
futur amb tranquil∙litat.
Contràriament, estem davant d’un Pla