credits i salut. 1-12.indd - Ajuntament de Gelida
credits i salut. 1-12.indd - Ajuntament de Gelida
credits i salut. 1-12.indd - Ajuntament de Gelida
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
històrics i divulgatius<br />
Els Remences amb<br />
comentaris<br />
d’i<strong>de</strong>ntifi cació<br />
1.- Guillem Oller. En dos documents<br />
<strong>de</strong> l’any 1444 s’esmenta un<br />
Guillem Oller, hereu, els seus fi lls<br />
Bartomeu, Guillem i Antoni, i el nét<br />
Gaspar Oller, futur hereu, fi ll d’aquest<br />
Antoni, hereu <strong>de</strong> can Toni Oller <strong>de</strong><br />
la Cauma.<br />
2.- Joan Ginebreda. Segurament<br />
té relació amb els altres Ginebreda,<br />
can Voltà o can Duran <strong>de</strong> la Muntanya,<br />
ara can Rossell <strong>de</strong> la Muntanya.<br />
3.- Lluís Martí: En una àpoca<br />
(1480) <strong>de</strong> can Penyella s’esmenta un<br />
Lluís Martí, pagès, <strong>de</strong> Sant Llorenç<br />
d’Hortons.<br />
4.- Bartomeu Bassa era un hereu<br />
<strong>de</strong> can Santfí, antigament mas Descoll.<br />
5.- Francesc Soler <strong>de</strong> la Mesa.<br />
Aquí hi podria haver un error <strong>de</strong><br />
còpia <strong>de</strong> l’escrivà: segurament <strong>de</strong><br />
Mesó (o Masó) a Mesa, ja que el text<br />
que ens ha arribat posa clarament<br />
una a fi nal. Creiem que ha <strong>de</strong> ser<br />
Mesó (o Masó) i amb tota seguretat<br />
fa referència a un Soler que vivia a<br />
la que fou la quadra <strong>de</strong> la Masó, coneguda<br />
més bé per la comanda templera<br />
<strong>de</strong> la Joncosa. Convé dir que<br />
els topònims Masó, o Mesó, i Joncosa<br />
eren habituals i usats al segle XIV,<br />
XV i XVI, i posteriors també, i per<br />
això ens inclinem que fóra versemblant<br />
Francesc <strong>de</strong> la Mesó i no pas<br />
<strong>de</strong> la Mesa, volent indicar la procedència<br />
o residència.<br />
6.- Joan Ginebreda <strong>de</strong> la Joncosa<br />
era un hereu <strong>de</strong> can Ginebreda. El<br />
mas <strong>de</strong> la Joncosa està situat on ara<br />
és can Rossell <strong>de</strong> la Muntanya i abans<br />
can Duran <strong>de</strong> la Muntanya, i hem <strong>de</strong><br />
dir que aquí hi ha hagut una nova<br />
ubicació <strong>de</strong> la casa i família <strong>de</strong> can<br />
Ginebreda, segurament per divisió<br />
<strong>de</strong> la propietat que possiblement i<br />
originàriament conformava les pro-<br />
pietats actuals <strong>de</strong> can Ginebreda, can<br />
Rossell, can Farigola, segregada <strong>de</strong><br />
can Rossell, al s. XVII, can Voltà i<br />
can Migrat, segregada <strong>de</strong> can Voltà,<br />
al segle XIX. Encara hauríem <strong>de</strong><br />
comptar amb el mas Roig, maset<br />
Bardina... Sobre la Joncosa, ho hem<br />
esmentat en l’anterior aclariment.<br />
7.- Pere Miquel <strong>de</strong>l Puig era un<br />
hereu <strong>de</strong> can Llopard <strong>de</strong>l Puig, tant<br />
<strong>de</strong> Dalt com <strong>de</strong> Baix, i potser <strong>de</strong> cal<br />
Font també, que tenen un origen<br />
comú.<br />
8.- Bartomeu Perelló. En uns capítols<br />
matrimonials (1443) s’esmenta<br />
un Bartomeu Perelló, fill <strong>de</strong><br />
Bartomeu i Gabriela. Podria ser <strong>de</strong><br />
can Miquel <strong>de</strong> les Planes, ja que<br />
s’anomenava antigament el mas Perelló,<br />
i l’any 1513 el posseïa Joan<br />
Mitjans.<br />
9.- Joan Marçans. A la parròquia<br />
<strong>de</strong> Sant Joan Samora hi havia el mas<br />
Marçans que el 1513 pertanyia als<br />
Oller <strong>de</strong> cal Bitxo i que a fi nals <strong>de</strong>l<br />
segle XVII vengueren als Bargalló <strong>de</strong><br />
Sant Esteve Sesrovires.<br />
10.- Francesc Barceló, sastre. Es<br />
tracta <strong>de</strong>l Mas Barceló, que a principis<br />
<strong>de</strong>l segle XX la família Ribé, abans<br />
Petit <strong>de</strong> la Plaça i anys <strong>de</strong>sprés cal<br />
Canyivell, vengueren i que darrerament<br />
ha estat novament venut pels<br />
Folc. Creiem, sense dubtes, que la<br />
plaça era la plaça <strong>de</strong>l Pedró i estava<br />
situada al barri <strong>de</strong>ls Tarongers perquè<br />
la rectoria vella, ara cal Civit, la casa<br />
<strong>de</strong>l Tarongers (ara cal Manó, cal Patró<br />
i cal Franciscó, s. XIX), cal Vador i ca<br />
n’Oller <strong>de</strong>ls Tarongers afrontaven<br />
amb la plaça que, sens dubte, era la<br />
plaça <strong>de</strong>l Pedró i que NO estava situada<br />
dins el recinte superior <strong>de</strong>l<br />
castell. Ara que esmentem la plaça<br />
<strong>de</strong>l Pedró, <strong>de</strong>s d’on es féu la crida i<br />
havent i<strong>de</strong>ntifi cat en alt percentatge<br />
els remences que hi acudiren <strong>de</strong><br />
la parròquia <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong> i part <strong>de</strong> les<br />
parròquies <strong>de</strong> Sant Llorenç d’Hortons<br />
i <strong>de</strong> Sant Joan Samora, observem<br />
que, curiosament, eren <strong>de</strong> les masies<br />
properes al terme <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong>, la<br />
Baronia <strong>de</strong> <strong>Gelida</strong><br />
qual cosa ens <strong>de</strong>mostra que l’abast<br />
<strong>de</strong>l toc <strong>de</strong> campanes era molt més<br />
nítid que en l’actualitat.<br />
11.- Pere Terme era un hereu <strong>de</strong><br />
can Duran <strong>de</strong> la Costa o <strong>de</strong> la Torre<br />
Brocarda, ja fa anys <strong>de</strong>sapareguda.<br />
12.- Bernat Sàbat era un hereu<br />
can Sàbat <strong>de</strong> la Pujada, o <strong>de</strong>l Colomer,<br />
masia també <strong>de</strong>sapareguda a la<br />
segona meitat <strong>de</strong>l segle XX.<br />
13.- Montserrat Rovira. Podria ser<br />
<strong>de</strong> can Torres, ja que al segle XV-XVI<br />
era <strong>de</strong>ls Rovira. També hi havia uns<br />
Rovira al terme <strong>de</strong> Sant Llorenç<br />
d’Hortons.<br />
14.- Bartomeu Oller <strong>de</strong> Cullera,<br />
que era un hereu <strong>de</strong> can Perejoanet,<br />
tres masos aglevats: el mas Palau, el<br />
mas Terguer i el mas Cullera, i el<br />
topònim més conegut fou el <strong>de</strong> mas<br />
Palau.<br />
15.- Gabriel Llobet. Podria tractar-se<br />
<strong>de</strong> can Mata <strong>de</strong> l’Abelló, ja que<br />
al segle XV era d’uns Llobet. Vegeu<br />
al 19 els comentaris sobre els Llobet.<br />
16.- Jaume Ginebreda era un hereu<br />
<strong>de</strong> can Voltà, que probablement<br />
eren emparentats amb els Ginebreda.<br />
En Jaume va tenir una fi lla que es<strong>de</strong>vingué<br />
pubilla i es casà amb un<br />
Voltà al segle XV.<br />
17.- Bernat Claramunt. No i<strong>de</strong>ntifi<br />
cat <strong>de</strong> moment. Actualment hi ha<br />
can Claramunt <strong>de</strong>ls Tres Trulls a Sant<br />
Llorenç d’Hor-tons, però el primer<br />
Claramunt hi entrà com a pubill<br />
quan es casà amb l’hereva Cartró al<br />
segle XVII.<br />
18.- Pere Llobet. Anys més tard<br />
trobem que el mas d’en Raimon<br />
Papiol també es <strong>de</strong>ia el mas <strong>de</strong> Pere<br />
Llobet. L’any 1445 trobem un Pere<br />
Llobet que fa capítols matrimonials<br />
amb una cabalera <strong>de</strong> can Voltà,<br />
Francesca Ginebreda, i que podria<br />
ser aquest. El mas Papiol era una<br />
casa o cases comparti<strong>de</strong>s, i així es<br />
troba en diversos capbreus, i com a<br />
exemple, l’any 1453, l’habitava i la<br />
capbreva un Joan Rovira, que diu<br />
que afronta amb un Llobet, i que un<br />
119