credits i salut. 1-12.indd - Ajuntament de Gelida

literaris i d’opinió
Josep Domènech
Noms i cognoms
De tant en tant i quan un
menys s’ho espera, Gelida
surt als papers per obra i
gràcia del protagonisme d’uns
personatges que la notícia ens
descobreix com a portadors de
vincles amb el nostre poble. Avui
en presentem tres exemples, curiosament
representats també per
tres graus de relació: naixement,
ascendència i –és una intuïció–
lligam circumstancial amb algú
resident aquí.
En un reportatge signat per
Rosa Mari Sanz a El Periódico de
Catalunya, sota el títol “Un erudit
de la mobilitat”, hi podem
llegir coses com aquesta: “Ho
sap tot sobre senyals de trànsit.
No en va ha dedicat tres dècades
a la seguretat viària de Barcelona
des de l’Ajuntament… La Direcció
General de Trànsit li acabava
d’atorgar la medalla el mèrit a
la seguretat viària per una trajectòria
professional que va començar
als anys 60… Durant
anys, aquest enginyer de Gelida
(Alt Penedès) va ser responsable
de temes de senyalització fixa i
horitzontal, autor dels nomenclàtors
de senyals del 1983 i el
1990 i col∙laborador de l’últim
pla de mobilitat.”
Així doncs, “l’home dels semàfors”
de la ciutat de Barcelona
durant aquests 30 anys és fill de
Gelida. I qui és aquest personatge?
Ja és hora de presentar-lo:
Xavier Parés Bausà. Per als gelidencs
de les noves generacions
aquest nom no significa res. Sí
Coses que passen…
o que han passat
Un dels últims repics del Ramon
que és possible, en canvi, que
els qui van viure l’època en la
qual Gelida exercia un rol important
en el món del paper de
qualitat –paper de barba, paper
moneda, paper couché– recordin
el Sr. Parés, pare del protagonista,
component d’aquell estol (als
nostres ulls extraordinari) de
tècnics que, durant molts anys,
van exercir les seves funcions
tant a la Casa Guarro com al Molí
Nou.
Llegim al diari La Vanguardia:
«Lluís Botifoll, destacada figura
de l’exili cubà i opositor de Fidel
Castro, va morir a Miami a l’edat
de 96 anys, d’un atac de cor.
Periodista, advocat i banquer,
tenia ascendència catalana».
Aquest nom ens desfermà els
mecanismes de rebobinatge de
la memòria i ens portà a uns anys
enrere, a les imatges d’un pro-
grama de TV3 en el qual s’entrevistava
un tal Botifoll, un home
esprimatxat, de pell bruna, gest
senyorívol, vicepresident d’un
banc internacional i que al llarg
de la conversa es despenjà amb
aquestes paraules: “Mi familia es
descendiente de un pueblecito,
allá en España, que se llamaba
Gelida…”. L’oncle ric d’Amèrica?
El 1866 es va produir l’esdeveniment
que més ha influït en
la història moderna de Gelida:
l’arribada del ferrocarril. El nou
mitjà de transport, al temps que
trenca el secular aïllament d’un
petit nucli rural, posa l’entorn
de la ciutat a l’abast dels barcelonins
o, per dir-ho millor, de les
classes benestants barcelonines,
ansioses de provar un canvi d’aires
fent-se escàpoles, temporalment,
de l’enrarida atmosfera
91