credits i salut. 1-12.indd - Ajuntament de Gelida

literaris i d’opinió
Anuncia Losada
No fa gaire que un gran home
ens va deixar, un home que
tanta alegria va donar al
nostre poble. L’últim campaner
que feia 50 anys que havia fet la
seva feina, fes fred o calor ell
sempre anava content i puntualment
acudia a la seva cita de tocar
les campanes. Quan tocava i
l’escoltava, era tan dolça la seva
harmonia que tot el poble somreia.
En Ramon era un home molt
valent i de caràcter sociable amb
la gent. Les campanes eren la
seva feina, la feia tan content
que mai se’n dolia, recordo quan
tocava les campanes per la diada
de Sant Pau al castell de Gelida,
Ramon Cuadros
Aquell dia, com la majoria, a
les portes del Cel, hi havia
un amic de Sant Pere que li
feia una substitució, perquè en
aquells moments aquest estava
discutint el conveni dels àngels
que, per les moltes categories que
hi ha compreses, era molt delicat.
Va arribar, per tant, aquell home,
que, després de ser degudament examinat,
complia els requisits per ésser
admès dintre el privilegiat recinte,
on totes les músiques són perfectes,
i on no pot desafi nar, ni tan sols el
més desafortunat membre de la coral,
que tots ens imaginaríem, pel
que hem sentit en la nostra vida.
L’ajudant de Sant Pere va dir, doncs,
al nostre home que podia passar,
però aquest, no sense dir uns “co-
Records
quina meravella quan les sentia
repicar!
El funicular també va ser part
de la seva vida, tot passejant
amunt i avall sempre en tenia alguna
per a dir. Una altra de les
seves afi cions era el cant, recordo
quan sortia a cantar amb el cor per
Pasqua.
Estimat Ramon, ens has deixat
un buit molt gran, un buit que mai
podrem oblidar. Per molts campaners
que vinguin mai et podran
igualar.
Campanes del meu campanar
no deixeu de repicar,
ja que Gelida està trista
per un campaner que no tornarà. €
Ramon Torres, campaner
Embús a la porta del Cel
llons”, que li van costar una bona
repassada dels que el van sentir, va
fer aquella pregunta:
“Si això és el Cel, on cony és
l’església?”
Després de la segona reprovació
del dia pel seu llenguatge, al Cel es
va parar el moviment.
Tots sabem que el cel existeix des
de l’eternitat, i fi ns ara ningú havia
fet aquesta pregunta.
Naturalment, Sant Pere va haver
de deixar la discussió del conveni, i
presentar-se directament a la porta
per interrogar personalment a aquell
que s’atrevia a posar condicions a la
seva entrada al Cel.
I, a més, amb aquell llenguatge!
Es va presentar, doncs, Sant
Pere, i en veure aquell home sense
vergonya, que preguntava per l’església,
va examinar el dossier que
la divisió d’investigació secreta dels
àngels, li havia preparat, i va buscar
els antecedents. Però, quin va ser
el problema? Doncs que, com que
el conveni no estava signat, el dossier
havia estat codifi cat per un
sistema estrany que només seria
desmuntat quan es signés el conveni.
Això ja va enfurismar una mica
Sant Pere, que va organitzar una
reunió urgent del Comitè de Sants,
als quals, per cert, no havia comunicat
les seves difi cultats en el conveni,
per explicar el problema que
tenia amb aquell que no volia entrar
al Cel, si no hi havia església.
75